'¿Es el enemigo?'

El ministre de l’Interior ha revelat que les forces de seguretat estan realitzant seguiments sobre Carles Puigdemont. És una cosa que tots podíem preveure, però no sé si és un assumpte sobre el qual s’hagi d’abundar públicament, amb aquella alegria. Es veu que Juan Ignacio Zoido considera que sí, perquè ens n’ha donat uns quants detalls. Assegura que els treballs s’orienten a impedir que l’expresident de la Generalitat «pugui travessar la frontera en helicòpter, en vaixell o al maleter d’un cotxe». No content amb això, el ministre diu que la Guàrdia Civil cobreix la frontera d’Espanya «dins i fora». I per si això fos poc, ha explicat les limitacions amb què es troben els agents: hi ha massa camins rurals i vies de penetració. I després, el remat: «S’ha dissenyat un dispositiu perquè això no pugui passar». 

És el Ministeri de Gila. Bé, ja li agradaria al ministeri. Però vaja, explicar públicament quina és l’estratègia que estan seguint les forces de seguretat és inaudit. I dir que estan fent els possibles perquè Puigdemont no creui la frontera, és bastant temerari. Perquè això mateix van dir el 9-N, que no hi hauria referèndum, i la gent va votar. En caixes de cartró, però va votar. 

Van dir el mateix en el cas de l’1-O, que no hi hauria referèndum, i la gent va votar. En urnes de veritat, amb càrregues policials, amb unes limitacions tremendes i sense garanties legals, però la gent va votar. També ens van dir que convocaven eleccions amb l’article 155 i que no contemplaven un nou govern d’independentistes i els resultats són els que són. Llavors, home, amb aquests antecedents, el millor que podria fer el ministre Zoido és treballar més i parlar menys. Perquè tot és escoltar-lo i visualitzar Puigdemont en posició fetal, dins d’un maleter, recorrent la Diagonal. 

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Zoido ha declarat també que el Govern està «molt preocupat». La veritat és que no m’estranya. Perquè el Ministeri de l’Interior a vegades sembla un sainet. Un, perquè ho explica tot. Olè. Un altre, no convé oblidar-ho, perquè rep investigats al seu despatx pocs dies abans de la seva detenció. Olè, olè. I, per últim, l’altre, el que exerceix com a director general de Trànsit gràcies a la wifi de casa seva a Sevilla. Olè, olè i olè. Seria desitjable que allò no sembli una revetlla permanentment. 

La lliçó de Puigdemont

Però arribats a aquest punt, jo em conformaria que no ens retransmetin el que fan, com, on i a quina hora els membres de les forces de seguretat. Que comptin tots fins a deu mil, com va recomanar Gregorio Serrano, abans de posar-se a fer feina. I que n’aprenguin de Puigdemont, que no li va dir a gairebé ningú que se n’anava a Brussel·les –i mira si se n’hi va anar–, i no ens està explicant com pensa tornar.