La CIA i la veritat

¿I què diu la CIA? La campanya de desqualificació va ser implacable. Qualsevol notícia o opinió d’EL PERIÓDICO que qüestionés la deriva política del procés s’intentava ridiculitzar amb el record de l’exclusiva de l’avís de la intel·ligència americana sobre el risc d’atemptat a Barcelona. La veritat s’havia de silenciar. I es van utilitzar tots els mitjans possibles. Polítics i mediàtics. També la intimidació del major dels Mossos assenyalant en roda de premsa dos periodistes. ¿Pot suportar una democràcia tanta fanfarro-neria?

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Pamflet. Fatxes. Venuts… Poc ha importat el compromís d’aquest diari amb la societat. Que la seva tenacitat destapés el cas Maristes i aconseguís treure Óscar Sánchez de la presó o que s’impliqués en tantes campanyes pels drets humans, com la denúncia de les condicions dels CIE, no tenia cap valor per a alguns. Es paga car qüestionar la realitat des de l’esquerra no nacionalista.

¿I tu, Julian Assange? ¿Què va passar amb tu? ¿Com van poder-te fallar les teves fonts i exigir la dimissió del director d’aquest diari acusant-lo d’«enganyar la gent»? Perquè et van fallar, ¿oi? Ara ja tens la prova definitiva. Rescatada in extremis abans de cremar a la incineradora. Ara, els Mossos corroboren la informació. Sí que va existir l’avís de la CIA. I tu, igual que molts, vau tractar d’enganyar la gent. Esperem la següent lliçó de periodisme.