Anar al contingut
zentauroepp41573159 catalonia s ousted regional president carles puigdemont c 180119083214

El 'joïsme' de Puigdemont

Cristina Pardo

L'expresident creu que no es pot governar Catalunya des d'una cel·la, però si des d'una gàbia d'or

Carles Puigdemont ha passat de ser un polític hàbil a un exemple de sainet. Només existeix ell i ningú més que ell amb el dret a ocupar la presidència de la Generalitat. Jo, jo, jo i jo. És que ha sigut el candidat independentista més votat, ens diuen des del seu partit. És que gràcies a ell, el PDECat es va sobreposar als negres auguris de les enquestes, afegeixen. És que ell va prometre que tornaria a Catalunya si sumava per ser president, rematen.

És clar. És clar que ho va prometre. Prometre una cosa que no és a les teves mans complir és de primer d’estafa política, encara que la gent decideixi votar-te amb bona voluntat. Puigdemont se’n va anar a Brussel·les fugint de la justícia i la seva llibertat de moviments era limitada per l’amenaça dels tribunals. Llavors, ¿per què va mentir a l’assegurar que tornaria? Doncs perquè total, una altra falsedat per a la sèrie, tant se val...

Puigdemont, que es comporta com si fos el centre de l’univers, ens va voler fer creure que l’aval de les urnes li netejava l’expedient i obligava ’Estat a fer un pas enrere. No és el primer ni l’últim que pensa així. Al PP fa anys que ens volen convèncer que els comptes per la corrupció se salden a les urnes. Si el votant et perdona, com ha de venir el jutge a dir-te el contrari. ¿Qui s’ha cregut que és per alterar la voluntat popular? Aquesta manera d’enfocar la realitat és d’una prepotència insuportable.

Presidiari, no

El joïsme de Puigdemont ha quedat encara més en evidència en les últimes hores, quan ha dit que prefereix ser president que presidiari, trepitjant així Oriol Junqueras, coherent des del principi fins al final. I això, malgrat que necessita els vots d’ERC per a tot. A Puigdemont li sembla que no es pot presidir Catalunya des d’una cel·la a Madrid, però sí des d’una gàbia d’or a Brussel·les. Basa la seva teoria en el fet que existeixen «les noves tecnologies». Ens pren per ximples. A aquest home tant li fa la ciutadania. I si no, ho sembla.

Si pensem que era un escàndol que el director general de Trànsit gestionés un embús a través de Twitter, ¿com és possible que algú accepti el govern a distància que exigeix Puigdemont? Seria per riure, si no fos pel risc d’una repetició electoral amb la qual ERC no vol carregar. Seria per riure, si no fos perquè un partit amb dirigents a la presó no es decideix a fer valer els seus vots i a denunciar clarament tot aquest despropòsit, mentre Puigdemont també es riu d’ells.

Projecte telemàtic

I tot plegat seria realment còmic, si no fos perquè al PDECat no s’atreveixen a dir al seu candidat que està nu. Ni tan sols Artur Mas, ara fora de la política i per tant, lliure. El més lluny que ha anat és quan va declarar amb Ana Pastor que «per sobre de la persona, hi ha el país». Es pot dir més alt i més clar. Perquè resulta del tot increïble que a cap independentista li resulti escandalós el projecte telemàtic de Puigdemont. Excepte que el que ens estiguin volent dir és que com més lluny, millor.

0 Comentaris
cargando