Xamans

És fàcil jugar amb la por de l’altre. És senzill aprofitar-se del pànic que li produeix a qualsevol saber que et pots morir, que una malaltia com el càncer està recorrent el teu cos saltant de cèl·lula en cèl·lula. Aquests dies hem sentit els curanderos del segle XXI usar aquest pànic en diferents fòrums per a tirar per terra la feina dels nostres millors investigadors i facultatius. L’esforç d’aquells que es deixen la vida pels seus pacients.

Ha passat per exemple al congrés de Barcelona titulat: 'Un món sense càncer, el que el teu metge no t’està explicant'. Allà van escoltar una mare desesperada preguntar què pot fer per la seva filla que pateix càncer de mama. Txumari Alfaro, ponent d’aquest fòrum, li va respondre: «Res. La teràpia és no fer res. Només has de ser conscient de la realitat. Amb això els metges et diran que han baixat els marcadors tumorals i t’abaixaran la medicació perquè no la necessitaràs». Com per art de màgia.

Una amiga que és oncòloga em va escriure horroritzada al veure aquest vídeo. Ella és d’aquelles doctores que viuen en la vida dels seus pacients. De les que acompanya, abraça, aconsella, orienta. És d’aquelles metges que està sempre present. En les llàgrimes d’alegria, en les tremolors del diagnòstic, en la supervivència i també en la tristesa profunda quan arriba el «s’ha acabat». Però sobretot està en la investigació, en la teràpia que funciona a la primera i en la medicació que cal canviar fins a encertar la diana.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Una especialista que em recorda que el càncer de mama està en taxes de curació pròximes al 85 per cent. Per les seves mans han passat pacients que van acabar morint però també els que la ciència, els tractaments i la seva pròpia lluita els han proporcionat anys de vida normalitzada. Són aquells casos els que ometen els curanderos que trafiquen amb la por i amb la incertesa. Els malvats que responen a la mare atemorida: no faci res, senyora, per lluitar contra el càncer.

És cert que molta gent mor per culpa del càncer. És la primera causa de mort al nostre país entre els homes i la segona entre les dones. Però també és cert que la investigació ha avançat i que s’està aconseguint reduir la mortalitat. Segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), malgrat que en l’última dècada han augmentat a Espanya els casos de càncer, s’ha aconseguit rebaixar el nombre de persones mortes. I les causes són, segons els experts, bàsicament tres: prevenció, campanyes de diagnòstic precoç i també els avanços terapèutics. Ni rastre dels xamans que venen remeis màgics i falses esperances.