Rescloses del pensament

Alertem sovint del soroll de les xarxes socials, però hauria de preocupar-nos també la cocció lenta, com es genera el pensament, com es crea un estat d’opinió, quines hegemonies afloren, i com influeixen els relats en les decisions polítiques. La sensació és que pensem i vivim en rescloses simbòliques i hauríem d’evitar que això ens porti a fer pudor de resclosit. Ho dic perquè s’acostuma a acusar els responsables polítics de no trepitjar el carrer, de quedar-se en la resclosa del seu despatx. Però també m’amoïna la manca de contacte amb el pensament crític i la producció cultural. 

No vull generalitzar, però costa molt coincidir amb responsables polítics de totes les àrees en esdeveniments culturals, tret que la institució per a la qual treballen hi hagi posat diners i assisteixin a la inauguració de torn. Els trobo a faltar en l’activitat que molts considerem normal en les nostres vides i en la qual invertim temps i diners: visitar llibreries, museus, sales de música, teatres, etc. Em preocupa pensar: ¿de què s’alimenten intel·lectualment?, ¿llegeixen res més enllà de reculls de premsa? Si per fomentar la lectura demanem a famílies i escoles que llegeixin, ¿què no hem de demanar als responsables del ram pel que fa al consum cultural?

Públic i privat

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Una altra resclosa que em preocupa és la que manté en compartiments estancs allò que pensem i allò que fem, allò que diem en privat i públicament. Està bé que l’acció política no estigui sotmesa al que dicta l’opinió publicada, però la permeabilitat i la circulació d’idees són necessàries per a l’avenç col·lectiu. ¿Quantes vegades no haurem llegit la frase “en el si de tal ho saben però no estan disposats a admetre-ho públicament”? ¿Quantes vegades no hem sentit declaracions públiques que hem hagut de traduir interiorment per traspassar el llindar de la versemblança i buscar la veracitat?

Obrim bé les rescloses perquè circulin les idees, mantinguem la ment oberta, busquem nous punts de vista, esforcem-nos a aprendre a decidir en contextos complexos i a explicar els perquès.