Anar al contingut

El 'cas Palau', vuit anys després

Si els jutges condemnen l'extresorer de CDC, serà la sentència definitiva contra tota una època representada pel partit que va governar Catalunya 23 anys

El 'cas Palau', vuit anys després

La sentència del cas Palau de la Música se sabrà avui, vuit anys i mig després del descobriment del desfalc (xifrat en 34,1 milions d’euros dels quals només se n’han recuperat 5,9). Però no només l’exagerada lentitud ha sigut irregular en aquest assumpte, sinó moltes altres qüestions des que els Mossos d’Esquadra irrompessin al Palau el 23 de juliol del 2009 i en resgistressin les dependències. Els principals acusats, Fèlix Millet i Jordi Montull, no han trepitjat mai la presó per aquest sumari, que va ser instruït per diversos jutges, amb notable parsimònia, sobretot al principi, fins al punt que el primer instructor va ser qualificat de «jutge cargol».

L’entitat cultural va retirar les acusacions contra CDC, mentre que els set mesos utilitzats per redactar la sentència també han aixecat sospites en el sentit de si s’estava endarrerint per no interferir en els esdeveniments polítics que se succeïen a Catalunya. Sigui com sigui, la sentència ha arribat i té com a principal objectiu no defraudar les expectatives. Una vegada Millet, Montull i la filla d’aquest, Gemma, van confessar en el judici, la principal incògnita és si la sentència avala les acusacions de la policia i de la fiscalia de finançament irregular de CDC per part de l’empresa Ferrovial a través del Palau i de la Fundació Trias Fargas, lligada al partit. L’inspector de la UDEF que va declarar a la vista va dir que n’estava «completament» segur i el fiscal va assegurar en el seu informe final que «el Palau de la Música era la canonada per la qual transitaven els diners que Ferrovial volia fer arribar a CDC», a canvi de la concessió d’obres públiques com la L-9 del metro o la Ciutat de la Justícia durant els mandats de Jordi Pujol. Documents trobats als registres abonen aquesta tesi, així com les confessions de Millet, Montull i la seva filla, encara que només les van fer a canvi d’importants rebaixes (de 27 anys a 14 i 10, i de 26 anys a dos, respectivament) de les peticions de pena per la fiscalia. El tribunal haurà de valorar la sinceritat d’aquestes confessions.

En tot cas, si els jutges condemnen l’extresorer de CDC, a qui es demanen vuit anys, serà la sentència definitiva contra tota una època representada pel partit que va governar Catalunya durant 23 anys. El cas, de totes maneres, no s’haurà acabat perquè la sentència serà recorreguda amb seguretat davant el Tribunal Suprem.