LA LLUITA PER LA IGUALTAT DE GÈNERE

Que es noti l'hormona, que s'amagui la neurona

Actuar, caminar i córrer, sense demanar disculpes ni perdó. Es tracta d'això

1
Es llegeix en minuts
godo

godo

«Qui vol lluir, ha de patir», ens van ensenyar les mares. En la vida personal i la professional. Primer de tot, atraure físicament. Sí al cos. I, si podia ser, que no es fes evident cap capacitat de raonament. No al cap. Ensenya les hormones i amaga les neurones.    

    Quan les hostesses del trofeu de tennis Conde de Godó van denunciar l’any passat l’empresa Tote Vignau i la marca Schweppes, perquè no els van deixar posar ni mitges ni jaqueta, i havien d’anar amb minivestidets de màniga curta per la pista, amb temperatures de 10 graus i pluja, em vaig sorprendre.

 Unes cames que estan enfundades en unes mitges són més sexis. El desig d’humiliar-les i cosificar-les devia ser brutal. Sou centímetres de carn. I si agafeu la grip, que us moqui la iaia, devia pensar un directiu molt i molt guai.

El sindicat UGT ho va portar a Inspecció de Treball de la Generalitat per considerar-ho sexista i contrari a la protecció de la salut. Ara a cada empresa li pot caure una multa de 25.000 euros per assetjament discriminatori per raó de sexe a la feina. Me n’alegro. I és clar que les hostesses constituïen un reclam publicitari, i elles ho sabien. I és clar que les volen joves i boniques. I ho són. El que no és tolerable és que les tractin únicament com a cossos i no com a persones.

Aquesta multa arriba arriba en plena campanya de les actrius dels EUA, que denuncien dècades d’assetjament sexual i vexacions, i quan, en països com Islàndia, per llei s’han de fer públics els sous de les dones i els homes per evitar que elles cobrin menys. Són cares de la mateixa moneda.

Notícies relacionades

Un dia la nostra jove campiona motorista Laia Sanz va rebutjar fer de motxillera d’un corredor pitjor que ella. No es va deixar sotmetre a aquesta humiliació. Va perdre un contracte important, però avui la veiem competir al Dakar amb els millors del món.

Actuar, caminar i córrer, sense demanar ni disculpes ni perdó. És això.