Anar al contingut

Anàlisi

Trump i Bannon, duel de titans

SAUL LOEB

Trump i Bannon, duel de titans

Rosa Massagué

No és només el que diu el llibre el que posa nerviós el president dels EUA, sinó la constatació que a la llarga el seu exassessor pot ser perillós

El 2018 havia de ser l’any en què, després dels abusos polítics, diplomàtics, mediàtics i socials protagonitzats per Donald Trump en els seus primers gairebé 12 mesos com a inquilí de la Casa Blanca, el 45è president dels Estats Units assumiria un to més assossegat, més d’estadista, en les seves relacions amb el món. No s’ha consumit ni tan sols la primera setmana del nou any i el magnat està accelerant la caiguda per un pendent d’indignitat impròpia del càrrec.

Les relacions de Trump amb el món són ara mateix les que guiaven els protagonistes de Duel de titans, els pistolers d’O.K. Corral. Els exabruptes a distància amb el líder de Corea del Nord podrien ser invent de guionistes. L’últim: «El meu botó nuclear és molt més gran i poderós que el seu», és a dir, que el de Kim Jong-un. Aquí no hi ha pistoles, però hi ha armes nuclears i no és ficció. És realitat.

Amenaça matussera

La mateixa actitud regeix amb l’ONU i amb tot el que faci olor a multilateralisme, encara que sigui a costa de dilapidar anys de treball. Si greu és l’anunci de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel, també ho és l’amenaça matussera a l’Autoritat Nacional Palestina. «Paguem als palestins centenars de milions de dòlars a l’any i no obtenim apreci ni respecte. Ni tan sols volen negociar un tractat de pau amb Israel», els va etzibar tot just començar el 2018, obviant que els EUA faciliten moltíssima més ajuda al seu aliat Israel, que és qui es nega a negociar.

El que podria ser un guió cinematogràfic arriba al seu zenit amb el llibre Fire and fury (Foc i fúria) i els ingents esforços de la Casa Blanca per impedir la seva publicació dimarts que ve. Les declaracions de Steve Bannon, que va ser el seu estrateg en cap i a qui ara qualifica de boig, contingudes al llibre semblen ser dinamita i una revenja. Per les poques coses que han transcendit, el que ha enfurismat Trump és la consideració de traïció i acte antipatriòtic de la comprometedora reunió que van mantenir persones del seu entorn més immediat, com el seu fill i el seu gendre, amb una advocada russa pròxima a Vladímir Putin. ¡Ai la connexió russa, sempre sobrevolant la Casa Blanca!

Però no és només el que diu el llibre el que posa nerviós el president. És la constatació que Bannon, fora de l’entorn presidencial, pot resultar perillós. Tots dos van ser els artífexs de la deriva populista del llavors candidat i ara president, i tots dos estan entestats a canviar de dalt a baix el Partit Republicà, i la manera de fer-ho és consagrant candidats que combreguen amb el populisme més descarnat. Hi ha eleccions al novembre, les de mig mandat, i el duel està en qui dels dos aconsegueix ser l’artífex del canvi.

A Duel de titans, l’agutzil Wyatt Earp li deia al vaquer Billy Clanton: «He après una norma sobre els pistolers. Sempre hi ha un home més ràpid que tu traient la pistola, i com més uses l’arma, més aviat ensopegaràs amb ell». I això és la política en l’era Trump.