Anar al contingut

Anàlisi

Trump i Israel: amics que maten

Joan Cañete Bayle

A Israel, que sempre treu petroli de l'statu quo, no li convé quedar-se sense una ANP a l'altre costat del mur

Algú –segurament del Govern israelià–, hauria d’enviar-li a Nikki Haley, l’ambaixadora dels EUA davant l’ONU, o al mateix Donald Trump un vídeo de les sortides del col·legi de Gaza. Sortides, en plural, perquè hi ha tants nens a la franja que la majoria de col·legis s’organitzen en dos torns, i alguns fins i tot en tres, per donar cabuda a tanta criatura.  A l’hora de sortir i d’entrar de l’escola, una marabunta infantil que sembla sorgida del no-res, vestida d’uniforme i molt sorollosa, com toca, ocupa els carrers de Gaza. Desenes i desenes de nens palestins, el futur. Molts d’ells són refugiats, fills, nets i fins i tot besnets de refugiats, procedents d’aldees literalment esborrades del mapa en el que avui és Israel. Aquests nens van a escoles de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (Unrwa en la sigla en anglès). Aquesta agència, i en general l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), ha rebut l’amenaça de Haley i Trump de retirar-li l’ajuda econòmica si els palestins no tornen a la taula de negociació.

Deixant a un costat l’obvietat que el xantatge (almenys tan descarnat i a base de tuits) no sol ser la millor forma de forjar confiança entre les dues parts d’un conflicte, no cal ser gaire llest per deduir què passaria  amb les escoles i amb els nens que hi estudien si Unrwa deixés de tenir finançament.  

Cooperació i assistència

Els EUA dediquen cada any 400 milions de dòlars a Palestina, dividits entre la seva agència de cooperació (USAID) i l’ajuda directa a l’ANP. Amb aquests diners (i els de la resta de la comunitat internacional), l’ANP ofereix serveis i paga salaris, UNRWA pal·lia les miserables condicions de vida dels refugiats i desenes d’ONG internacionals i palestines porten a terme els seus projectes.

És gràcies a aquest entramat entre cooperació, assistència als refugiats i ajuda directa a l’ANP que la situació als territoris ocupats no és pitjor del que ja és. A més, encara que no és aquest el seu objectiu, aquest sistema permet que Israel no assumeixi la seva responsabilitat administrativa com a ocupant (educar els nens de Gaza, per exemple), que els palestins, com a mercat captiu, consumeixin productes israelians i que les forces de seguretat palestines els facin la feina bruta a Cisjordània.

Les amenaces de Trump i Haley demostren, un cop més, la seva ignorància. Més enllà del xantatge, s’ha de prestar atenció a la tendència: ruptura de l’statu quo, irrellevància dels palestins, arraconats i humiliada i sense res a oferir, ni perdre, l’ANP. A Israel, que sempre treu petroli de l’statu quo, no li convé quedar-se sense res semblant a una ANP a l’altre costat del mur. A vegades, hi ha amics que maten. 

0 Comentaris
cargando