La joguina de les guerres

¿Hi ha algú que no es plantegi aquests dies com afrontar un any millor? Res com mirar el retrovisor i trobar algunes pautes per aconseguir-ho. En l’àmbit personal, cadascú tindrà el seu marge de millora; en el global, l’informe de l’Unicef sobre la situació dels nens en conflictes ens pot donar alguna pista sobre per on transitar per intuir un camí millor en l’any que comença.

Incorporem les guerres a la nostra realitat com si fossin part d’un patiment compartit. Però no és així. Parlem del dolor a Síria, al Iemen o dels rohingyes a Birmània, però rebutgem les seves conseqüències. ¿Quants dels que han fugit d’aquests conflictes es troben entre nosaltres a l’abric de la violència que els persegueix? ¿Quants han trobat asil? ¿Què hem fet amb els refugiats, més enllà de buscar acords amb tercers països per contenir-los lluny de les nostres fronteres? Les guerres són sempre així: generen una violència absurda i sistemàtica sobre tota la població. Aquest últim informe només ens recorda que els més vulnerables sempre són els nens, una joguina en mans dels que els sotmeten, que ni retreuen ni qüestionen, obeeixen davant la por i per aquesta mateixa raó són capaços de ser encara més cruels.

Algunes de les xifres de l’informe són molt reveladores. A Kasai, una província remota de la República Democràtica del Congo, gairebé un milió de nens han sigut expulsats de casa seva aquest any, al Iemen més d’11 milions de menors necessiten ajuda urgent. La conseqüència immediata d’un conflicte és la incapacitat de continuar una vida normal.

Desapareixen escoles i centres de salut i immediatament es perden negocis i cultius, amb la conseqüent falta d’aliments. Però la principal amenaça és la violència sistemàtica i aquí és on els menors pateixen encara més. A Síria els nens són utilitzats com a escuts humans, al Sudan es parla de 20.000 reclutats a la força pels diferents grups armats, i als voltants del llac Txad, a Nigèria i al Camerun, les guerrilles radicals de Boko Haram no només usen nenes com a esclaves sexuals, sinó que també deshumanitzen centenars de nens perquè acabin convertits en atacants suïcides.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Potser el nombre de conflictes no va en augment, el que passa és que el mapa del terror avança a mesura que augmenta el silenci i la indiferència.

Ens inquieta la incapacitat de parar moltes de les guerres que avui amenacen com cap altra la realitat de milions de nens. Però el seu futur no hauria de dependre només d’ells, de la seva sort. Innocents, sense cap altra culpa que haver nascut en terra hostil mentre segueixen atrapats en el conflicte, necessiten ajuda. Però si volem corregir, mirem els refugiats, els que han aconseguit fugir i truquen a la nostra porta. La meitat són menors, joguines trencades per mil guerres, que hauríem d’acollir i fer-los una rebuda afectuosa, en lloc de condemnar-los que es busquin la vida mentre esperen que el seu infern trobi algun camí de tornada.