Un altre front al Sahel
No, no em refereixo a l’atemptat frustrat en el sopar dels corresponsals de la Casa Blanca, que, sens dubte inquieta, pel que té d’inseguretat en un món on les armes manen. Amb els corresponsals resguardats sota les taules i tots els membres del Govern evacuats, la imatge de fragilitat espanta. Però el front a què vull referir-me és Mali. Un nou intent de cop d’Estat ha posat en evidència el que des de fa temps vam sospitar, que, sense gairebé atenció, el Sahel –compte, no només Mali– s’ha convertit en l’epicentre del terrorisme global. Ara per ara no té la capacitat de desestabilitzar com la guerra d’Ucraïna, ni un impacte econòmic global com la de l’Iran, però el Sahel és a prop i s’ha convertit en un polvorí amb connexions amb aquests altres dos conflictes.
Fa quatre anys la junta militar que governa Mali va expulsar les tropes franceses que garantien la seguretat al país, una maniobra contra l’antiga colònia, que immediatament va obligar a recórrer a Rússia perquè els defensés de la insurgència islamista que ha fet del desert el seu quarter general. Diferents faccions derivades d’Al-Qaida i l’ISIS operen per tota la regió. Fa només sis mesos les guerrilles gihadistes van assetjar Bamako, la capital de Mali, en el primer intent d’aconseguir el poder i imposar la xaria. En quatre anys, el govern ha passat d’un règim democràtic a la junta militar que el va deposar, va treure els francesos i va posar els mercenaris russos de Wagner.
L’únic que en aquest temps s’ha mantingut constant són les milícies gihadistes que amenacen de nou aconseguir el control del país. Mercenaris russos i islamistes controlen una zona immensa que, per la naturalesa dels actors, connecta amb l’Orient Mitjà i Ucraïna. Un nou front aquí al costat per acabar tancant el cercle que fa d’Europa un espai amenaçat des de totes les seves fronteres i, el que és pitjor, sense actors ni organismes multilaterals vàlids per apaivagar violències i fer front a aquest món tan fràgil en el qual ja estem ficats.
