Puigdemont, 55

Tanca els ulls, demana un desig i bufa les espelmes.

Carles Puigdemont aquest divendres fa 55 anys. No sabem què va anhelar en l'aniversari de l'any passat, però difícilment es deu assemblar al que ha viscut durant els últims 12 mesos. Una tempesta d'emocions, amb algunes jornades negres com l'1-O o el matí de les 155 monedes de plata. Admirat i menyspreat a parts iguals, el comportament de Puigdemont ha sigut de tot menys previsible. És difícil predir els seus pròxims passos. És possible que ni ell mateix ho sàpiga, amb totes les peces del puzle a les seves mans, però sense cap dibuix favorable del que pot ser el seu futur més pròxim. A nivell personal es pot comprendre cada un dels seus passos, però les seves decisions són més difícils de justificar si es té en compte la seva responsabilitat amb tots els ciutadans.

Notícies relacionades

El Guernica no, Sixena sí

Oferta, confiança i estabilitat

Ara, els seus 34 escons aconseguits amb la promesa de tornar per ser elegit president pesen sobre la seva llibertat. Interpretar el paper de l'exiliat li ha donat rèdits electorals i una extraordinària plataforma mediàtica. Ha sigut el millor ambaixador del procés. Però en un món en què l'atenció informativa és tan volàtil com un tuit, sap que aviat deixarà d'interessar. El que no s'esfumarà serà una Catalunya cada vegada més malhumorada, a la qual li costa entendre's a si mateixa i, encara més, parlar-se entre les seves múltiples veus.

Tanca els ulls, pensa en els desitjos de tots els ciutadans de Catalunya…  i bufa les espelmes.