Màgia, rigorisme o reconciliació

Només Iceta i Domènech prediquen, ¿en el desert?, la reconciliació. És simptomàtic que aquesta idea no hagi tingut més ressò en la campanya electoral, cosa que dona la verdadera i alarmant mesura de l'esquerda social catalana

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41359443 debat debate tv3171218215321

zentauroepp41359443 debat debate tv3171218215321 / FERRAN SENDRA

Trencada socialment i amenaçada econòmicament. Així arriba Catalunya a les urnes, més dividida, estressada i malhumorada del que mai havia estat en moltes dècades.

Els partits han posat el punt final a la campanya electoral atrinxerats en dos blocs impermeables. Esquena contra esquena. Testa contra testa, si ho prefereixen. Aïllament argumental i no fer cas. Les idees no circulen. En les guerres de religió, la racionalitat cotitza a la baixa. Només les consignes cegues flueixen en bucle per a aliment de les feligresies respectives.

El bloc independentista inventa una realitat màgica en la qual Catalunya ha patit un cop d’estat, la democràcia ha sigut suprimida, les presons alberguen presos polítics i les fondes belgues, exiliats. Aquest ha sigut el mantra sagrat de la campanya secessionista. Com tots els mantres, es fonamenta en la repetició litúrgica. Però no per molt repetir-ho s’erigeix en veritat. Ni Amnistia Internacional ni els presos de la dictadura franquista han comprat la faula. De l’1-O tampoc se’n dedueix cap mandat democràtic. Ni tan sols els observadors internacionals convidats pels independentistes li van reconèixer validesa. 

El Govern de Rajoy té tendència autoritària. La llei mordassa i la repressió policial de l’1-O, dues accions regressives i injustificables, ho demostren. El mateix es pot dir de la decisió judicial d’imposar presó preventiva incondicional a Junqueras, Forn i els Jordis. Però ni la UE ni cap barem internacional independent posa en dubte les bases de la democràcia espanyola, que té com a principal càncer la corrupció endèmica. Un càncer que no entén de fets diferencials i que troba aixopluc rere l’espès flamejar de banderes del conflicte català.

Notícies relacionades

Al davant, en el bloc constitucional ressonen amb força tambors d’escarment i lloes al rigorisme legal a ultrança. 

Només el socialista Iceta, entre els constitucionalistes, i el no alineat Domènech prediquen, ¿en el desert?, la reconciliació. És simptomàtic que aquesta idea no hagi tingut més ressò en la campanya. Això dona la verdadera i alarmant mesura de l’esquerda social.