La violència verbal a internet
¿I si entre tots regenerem l'espai públic virtual?
Utilitzar un llenguatge respectuós contribuirà a fer que les xarxes socials siguin una terra fèrtil per a la comunicació i l'entesa
wtwwet
Que el director d’un institut universitari d’investigació utilitzi al seu compte de Twitter paraules vexatòries contra un representant polític ens torna la necessitat de recordar que les paraules que fem servir no són gratuïtes. Tenen, per contra, un profund efecte en les emocions que sentim i en la qualitat de les relacions que establim.
La urgència de regenerar l’espai públic virtual (especialment, el de les xarxes socials) i de treballar per reduir el grau de violència verbal que el caracteritza va portar a confeccionar el brevíssim Manifest per a una comunicació no hostil a les xarxes, que vaig tractar parcialment en un article anterior. Es tracta d’un decàleg sintètic sorgit a començaments d’any en una reunió d’experts a Itàlia, i que, amb la firma de milers de ciutadans del món, ara s’ha fet internacional.
Vegin alguns dels set punts que allà van quedar pendents i comprovin que, malgrat la seva extrema síntesi, resulten totalment revolucionaris. Donat que l’àmbit d’interacció de les xarxes ha sigut colonitzat per manades d’usuaris estridents, que utilitzen una manera de comunicar-se agressiva, racista, insultant, violenta i, de vegades, clarament delictiva, necessitem portar a terme la revolució ciutadana de reorientar l’estil virtual i difondre un virus positiu que encomani a tots els usuaris la reflexió sobre la importància de seleccionar adequadament les paraules que usem per crear així una comunitat on line més amigable i constructiva.
Segueixo. El quart punt del manifest assenyala: «Abans de parlar és necessari escoltar. Ningú té sempre raó, jo tampoc. Escolto amb honradesa i amb la ment oberta». ¿Cal, en els temps que corren, un compromís més atrevit que aquest? El disseny de funcionament de les xarxes socials, basades en seguidors, en valoracions del tipus M’agrada, acaba aïllant les persones en bombolles socials amb persones que pensen de manera semblant a nosaltres, i per això poques vegades prenem en consideració el que pensen els altres. ç
De fet, les xarxes socials funcionen com a cambres d’eco: només hi sentim el ressò del que nosaltres mateixos pensem i diem. Cada vegada més, les persones no escoltem altres arguments ni altres discursos que no siguin els del nostre propi univers mental. Però aquest aïllament ideològic té conseqüències. L’empobriment cultural i personal que això suposa ens converteix en rústecs mentals desconnectats de la intel·ligència col·lectiva del gran i divers món en què vivim.
Aquí va el cinquè punt: «Les paraules són un pont. Escullo les paraules per comprendre, per fer-me entendre, per acostar-me als altres». El llenguatge té com a fi la comunicació, la connexió entre les ments de les persones que ens permet participar en els projectes i les empreses comunes que ens caracteritzen com a éssers humans. La metàfora del pont que usen els autors d’aquest manifest per una comunicació no hostil és precisa i significativa.
Vegin el sisè: «Les paraules tenen conseqüències. Soc conscient que cadascuna de les meves paraules pot tenir repercussions, ja siguin grans o petites». Més actual, impossible. La impulsivitat de molts polítics i de molts ciutadans a les xarxes socials és alarmant; segueixen publicant els tuits pels quals han de demanar disculpes poques hores després a causa de la reacció adversa que provoquen a les xarxes.
L'impacte real del llenguatge
I és que les paraules no són innòcues. El llenguatge és una activitat humana amb un impacte real. Una amenaça verbal de mort al món virtual i al món real són valorades jurídicament totes dues com a delictes. Les nostres paraules poden tant construir com destruir la nostra reputació com a ciutadans i com a professionals.
La naturalesa comunicativa del llenguatge construeix comunitats humanes evolucionades. Per contra, el llenguatge destructiu ens animalitza i produeix una involució que ens deshumanitza. Si estem d’acord amb els punts que postula aquest decàleg per una comunicació no lesiva, hem de contribuir a fer que les xarxes socials no siguin una terra hostil, sinó una terra fèrtil per a la comunicació i l’entesa, usant un llenguatge respectuós.
I els tres punts restants, tan rellevants com els set anteriors, els poden trobar a http://www.paroleostili.com/firma-manifesto.
