INTANGIBLES

El vol del cigne negre: temor i esperança

A Madrid i Barcelona molts esperen un esdeveniment imprevist en forma d'un resultat electoral sorprenent

2
Es llegeix en minuts
El vol del cigne negre: temor i esperança

FERRAN NADEU

El Consell General d’Economistes, que presideix Valentí Pich, va presentar la setmana passada a Madrid l’estudi Riscos i incerteses de futur de l’economia espanyola, elaborat pel catedràtic emèrit Antonio Pulido i pel director del Departament d’Economia Aplicada de l’Autònoma de Madrid, Julián Pérez. L’informe, moderadament optimista, afirma que «el debat sobre les possibles conseqüències de la independència efectiva de Catalunya semblen estar fora de la realitat». Els autors afegeixen que «és un cigne negre de mínima probabilitat», cosa que no exclou un altre «cigne negre».

El nord-americà-libanès Nicholas Nassim Taleb va desenvolupar el 2007 la teoria dels «cignes negres», que després revisaria el 2010. Els «cignes negres» són els esdeveniments imprevistos –també considerats impossibles– que han canviat la història. Taleb citava, com a exemples, internet, els ordinadors personals o els atacs de l’11-S del 2001 als Estats Units, als quals s’hauria d’afegir Donald Trump president. Va triar el nom de «cigne negre» perquè des de l’antiguitat es creia, com està als escrits de Juvenal, que no existien. Tot va canviar quan el 1697 al riu Swan, a  Austràlia Occidental, l’explorador Williem de Vlaminghen va descobrir cignes negres.

Tercera que menys creix

Ningú hagués cregut fa un parell d’anys que, com preveu Funcas (Fundació de les Caixes d’Estalvis), l’economia catalana sigui la tercera que menys creixi a Espanya el 2018, l’1,7%, només per sobre d’Extremadura, 1,6% i Astúries, 1,4%, mentre que el conjunt d’Espanya ho faci el 2,3% i Madrid, el 3,2%. Tot un «cigne negre» que s’ha de veure per creure, però que sembla volar veloç i que, encara que no són freqüents, potser no arribi sol.

Pulido i Pérez també han calculat els efectes que Catalunya gaudís d’un concert a l’estil basc, que seria una altra espècie de «cigne negre», i els resultats són prou cridaners. En resum, el PIB català pujaria un 5% i baixaria un 0,1% en el conjunt d’Espanya, mentre que l’ocupació augmentaria en 201.863 persones a Catalunya i en el conjunt del país descendiria en 32.500. Per contra, la independència «fora de la realitat» significaria un descens del PIB d’entre el 2% i el 20%, segons els estudis més i menys optimistes.

Notícies relacionades

A Madrid i a Barcelona, en vigílies del 21-D, molts somien amb el seu propi «cigne negre», en forma de resultat electoral sorprenent, que torni a deixar malament els gurus demoscòpics que pronostiquen que no hi haurà majories clares i que serà molt difícil formar Govern. Tampoc descarten la repetició electoral, és a dir, una paràlisi que complicaria la situació econòmica catalana. 

El Govern espanyol es conformaria que l’independentisme retrocedís en vots i escons, però en l’equip de Rajoy també hi ha algú que veu el seu propi «cigne negre» sobre Catalunya, que seria una variant de Borgen, amb els comuns d’Ada Colau, que tanca les llistes electorals, al capdavant de la Generalitat. Des de Juvenal (segle II) fins al 1697 ningú va creure que existissin els «cignes negres», però existien.