Campofrío i l''amodi'

L’espot nadalenc de Campofrío –protagonitzat per Carmen Maura, Serrat i una sèrie de celebrities nacionals– està sent molt comentat a les xarxes i abunden les opinions d’aquells a qui no els ha fetnimica de gràcia. Com que a mi sí que me n’ha fet, surto en defensa de l’anunci, una metàfora de l’Espanya actual ambientada, de manera molt pertinent, en un manicomi.

L’ha dirigit Isabel Coixet –sí, ho reconec, som amics– i ha aconseguit cabrejar no només els independentistes –que ja l’hi tenien jurada per les seves opinions sobre el procés, fins al punt d’arribar a plantar-se a la porta de casa seva quan sortia a passejar el gos per dir-li feixista– sinó també el sector més hiperventilat i mancat de sentit de l’humor dels constitucionalistes, que consideren l’anunci equidistant.

I és que l’espot se centra en el concepte de l’amodi, barreja  d’amor i odi que, segons el guionista de la cosa, que no és Coixet, distingeix els espanyols. De fet, la peça és una reflexió humorística, benintencionada i optimista sobre el nostre peculiar caràcter i la vehemència amb què ho abordem tot, incloent-hi les pàtries i les banderes.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Pel que es pot llegir a les xarxes, s’està interpretant com una metàfora del procés, i encara que alguna cosa d’això hi ha –la seqüència dels diferents sonats pegant-se per penjar la respectiva bandera al balcó del sanatori–, el que es pretén dir és que els espanyols som peculiars, però entranyables, i que, a l’hora d’afrontar el que diem estimar o odiar, ens passem una miqueta. L’aparició, en forma de quadro, de Chiquito de la Calzada i la música de fons, una cançó de Rocío Jurado lleument alterada, es presenten irònicament com a coses que aporten concòrdia. Però em temo que la metàfora del manicomi no ha sigut gaire ben rebuda en certs ambients.

Coixet ja va tenir un problema amb el Ministeri de Cultura quan va entregar el muntatge definitiu del documental Spain in a day. Alguns dels que més manaven al PP no el van trobar prou patriòtic i es van mostrar decebuts. Em temo que pugui estar passant el mateix amb l’espot de Campofrío: curiosos temps aquests, en  què fins i tot un anunci d’embotits adquireix un component polític.