21-D: no ha canviat res

El 'neopactisme' dels programes independentistes contrasta amb l'unilateralisme que pregonen. ¿Quin "mandat democràtic" s'arrogaran si guanyen el 21-D?

1
Es llegeix en minuts
21-D: no ha canviat res

Blanca Blay

Les forces independentistes, a jutjar per les enquestes, arriben al 21-D en condicions de lliurar la batalla per l'hegemonia. Amb la seva innegable habilitat per cavalcar sobre les emocions fins als confins de la raó, i més enllà, els prestidigitadors del relat polític mantenen fidel el seu públic, fins i tot després que el truc hagi quedat al descobert.

Només uns apunts per refrescar la memòria col·lectiva. En els comicis del 2015 van concórrer junts CDC i ERC perquè eren, segons Artur Mas, el plebiscit que “no ens van deixar fer”. Avui, tot i vindicant la legitimitat de l'1-O, Marta Rovira també presenta el 21-D com el referèndum que es va prohibir. Això, tot i que aquesta vegada es presenten per separat i no comparteixen ni tan sols el full de ruta.

Després de jurar que l'1-O seria vinculant malgrat el veto de l'Estat "opressor”, la repressió policial es va esgrimir, precisament, per excusar l'absència de garanties democràtiques. La república havia de ser proclamada i mundialment aclamada després de 18 mesos de gestació (després van ser 24), però a l'hora de la veritat la DUI va ser “simbòlica”, les “estructures d'Estat” eren una enganyifa i els suports internacionals ni hi són ni se'ls espera.

Amb l'autonomia suspesa i diversos candidats presos candidats presos o fugats la campanya és anòmala, rondinen amb raó les ploraneres processistes. Callen, en canvi, que si Carles Puigdemont hagués tingut el coratge de convocar les autonòmiques i renunciar a la unilateralitat no hi hauria querella, ni presó, ni exili, i el 155 només hauria exercit el paper dissuasori amb què va ser concebut.

Notícies relacionades

¿"SENSE PERMÍS"?

Els programes d'Oriol Junqueras i Puigdemont parlen de diàleg i àmplies majories, però en els mítings es repeteix la mateixa cantarella: amb acord o "sense permís". Per això cal preguntar-se quin serà aquesta vegada el “mandat democràtic” que s'arrogarà el sobiranisme si guanya a les urnes. ¿L'imposarà de nou la CUP? ¿Potser pactar amb l'Estat un referèndum d'autodeterminació és avui més factible que abans de l'1-O? I, sobretot, ¿què ha canviat perquè la república que no van poder imposar el 28 d'octubre avui es pugui instaurar a la brava? Res, absolutament res.