LA CLAU

El bloqueig polític

Els programes econòmics dels partits catalans permetrien pactes de govern entre formacions diverses després del 21-D, però tot apunta que la dinàmica de blocs passarà al davant de la lluita contra la pobresa, la desigualtat i l'atur

1
Es llegeix en minuts

Després d'una dècada de crisi que ha deixat una taxa d'atur a Catalunya del 12,5% (més del 30% entre els joves), un 28% de la població en perill real de caure en l'extrema pobresa,  i una precarització dels salaris, les eleccions tornen a apel·lar a emocions bàsiques basades en escenaris de blanc-negre, sí-no, independència-unitat d’Espanya. Si la part econòmica dels programes fos prioritària per tornar el benestar perdut, les propostes que hi ha sobre la taula permetrien que Catalunya tingués una coalició de govern formada per forces diverses, com passa a Dinamarca. ERC, Catalunya en Comú Podem i el PSC comparteixen idees progressistes d’esquerres en la línia de distribuir millor la riquesa i recuperar l’agenda social. Les dues primeres formacions, igual que la CUP, porten al seu programa la creació d’una banca pública, la Hisenda catalana i l’aposta per la R+D. La reforma tributària també la defensa Junts per Catalunya, mentre Ciutadans, que comparteix ideari amb el PP, s’apunta a reivindicacions històriques com el corredor mediterrani.

Notícies relacionades

El principal problema de l’endemà del 21-D és que les forces polítiques pactaran (o no) un Govern amb la lògica del sí o el no a la independència. I si els blocs no sumen, el resultat serà de bloqueig polític. Els votants de la llista de Carles Puigdemont no saben si el seu candidat podrà ser investit president, mentre els d’ERC donaran la seva confiança a una llista encapçalada per Oriol Junqueras, que està a la presó. Amb aquest panorama anòmal, els votants no aniran a les urnes amb la lògica de la raó, sinó amb l’emoció. I els sentiments amaguen els efectes perjudicials del bloqueig polític, que no és exclusiu de Catalunya. 

El Govern de Rajoy, negat per aconseguir consensos i propiciar el diàleg, ha usat el procés per tapar les seves vergonyes. No ha aprovat ni una sola llei orgànica en tot l’any ni cap reial decret legislatiu. No legisla, però torpedina qualsevol iniciativa de l’oposició. Els bloquejos i el clima electoral continu han ocultat temes importants com la desigualtat i la pobresa endèmica. I els que pateixen el/els bloqueig/jos són els ciutadans, els de tots costats.