IDEES

Sempé o el llapis

1
Es llegeix en minuts
sempe-lambert-01jpg--9031000-

sempe-lambert-01jpg--9031000-

El 8 de desembre, el president francès, Emmanuel Macron, va homenatjar  l’escriptor Jean d’Ormesson, acabat de traspassar als 92 anys. No només va elogiar la tasca de l’intel·lectual, sinó que va demanar perdó per no haver-lo escoltat en la seva valenta batalla contra la ignorància i a favor de la cultura. (¿Veurem mai un gest semblant per aquí, on la cultura sol estar  grollerament desterrada de les campanyes electorals?) Però el que va fer emocionant l’acte va ser el moment en què es va acostar al taüt i hi va dipositar un llapis. El llapis de la infància amb què vam començar a expressar-nos buscant interlocutor, el mateix que D’Ormesson va demanar per al seu enterrament en lloc de banderes i legions d’honor.

Blacki Books acaba de recuperar una joia immortal, 'El senyor Lambert'

Notícies relacionades

És el mateix llapis a què es va agafar molt aviat un altre francès a qui devem (almenys jo) instants de felicitat: Sempé. Sí, el dibuixant d’El petit Nicolas, que no ha deixat de representar la insignificança de la nostra quotidianitat amb ironia i tendresa des de 1950, quan va publicar el seu primer dibuix en un diari de Bordeus. En Goscinny, a qui va conèixer el 1952, va trobar un esperit complementari amb qui va donar curs a la seva visió compassiva de la nostra essencial comicitat, tot i que limitant-se al món de Nicolas i la seva colla.  Va ser el 1965, després de publicar els cinc volums, quan va dirigir el seu llapis al regne trist dels adults. Ho va fer en una joia immortal, El senyor Lambert, que acaba de recuperar Blackie Books.

Tot passa a Chez Picard, el bistrot a on van cada migdia un grup de parroquians que conversen, segons la taula, sobre política (que si és necessària la unió de l’esquerra, que si s’utilitza el terme feixista sense conèixer el seu significat...) i sobre futbol. Excepte quan el tema vira cap a les conquistes amoroses d’algun d’ells. Pel mig, un solitari senyor Cazenave, l’únic que llegeix mentre dina, no deixa de parar atenció al seu voltant. La peripècia del senyor Lambert, que no es diu però tots imaginen, és tot just el pretext per ressaltar la trencadissa substància de què estem fets. Però ni una paraula més: millor que es facin vostès un favor i disfrutin d’aquest regal. 

Temes:

Còmic Llibres