Etiquetes sexuals

'Deluxe' i #naturalcolau

Prenguin-ne nota, polítics del món. Això és el que s'ha de fer per guanyar-se la confiança de la gent. Ser de veritat

1
Es llegeix en minuts

Entrevista amb Ada Colau a ’Sálvame Deluxe’. / periodico

La bisexualitat és una etiqueta que costa d’entendre. Fins i tot les persones més modernes, més obertes i més tolerants consideren que ser bisexual és rar. No et pot agradar tot. Si tens sexe amb els dos sexes és per vici, per divertiment o per experimentar. Una mala època o una cosa puntual. No els entra al cap que hi ha persones que són això: bisexuals. Jo penso que no hi ha necessitat d’estar etiquetant-ho tot. Que hi ha persones que estan tan segures de si mateixes i de la seva condició sexual que en un moment donat, en una entrevista, poden deixar anar que una vegada van tenir una nòvia i després un nòvio.

    

Notícies relacionades

Això ho va dir l’altre dia l’alcaldessa Ada Colau amb la naturalitat digna del hashtag que li havia col·locat el programa Sábado Deluxe, #naturalcolau. La gent a Twitter, que ja feia estona que anava ficant-se amb ella, de sobte va començar a aplaudir-la. El col·lectiu LGTB va córrer a fer un tuit amb la notícia. Jo mateixa em vaig preguntar en forma de tuit si era bo que això fos noticiable. De fet, no tinc clar ni que sigui necessari fer aquesta columna. Però em sembla interessant posar la lupa en la naturalitat. En com en va ser de sospitós que el presentador modern i obertament gai es quedés amb cara de pòquer. Tots els mitjans van córrer a posar l’etiqueta bisexual als seus titulars. Que pot ser o no. Cadascú deu saber el que fa amb la seva sexualitat i com vol que el denominin.

Al seu present, Ada Colau té un company home amb qui ha format una família. ¿Ho hauria pogut fer amb una dona? Potser sí. Ella no fa bandera de res. I si la gent a Twitter la va aplaudir, crec que va ser per la normalitat amb què es va expressar. És clar que sí. Tu em preguntes i jo et responc. I tot això amb Alfredo Urdaci dient-li, entre altres floretes, que era una xarnega. Si és que hi ha gent per a tot. Prenguin-ne nota, polítics del món. Això és el que s’ha de fer per guanyar-se la confiança de la gent. Ser de veritat. Aquesta és l’etiqueta més important.