Prevenció sanitària contra el terror

Els nivells de prevenció i actuació contra accions terroristes van arribar a un punt àlgid arran dels atemptats del 2015 a París. La sanitat pública catalana, en previsió del que per desgràcia es va confirmar com a real en l’atac terrorista del 17 d’agost passat, va agilitzar la necessitat d’establir un protocol d’urgència per atendre els possibles ferits. Dissenyat pel Consorci Sanitari de Barcelona, que inclou els principals hospitals de la ciutat, en col·laboració amb el Servei d’Emergències Mèdiques (pel que fa  a les ambulàncies) i amb les forces de seguretat, va demostrar la seva alta eficàcia aquella tarda nefasta, amb 130 persones ferides que van rebre atencions de tota mena, des de la identificació de les víctimes fins a l’atenció psicològica, passant per les cures necessàries, la majoria per politraumatismes. 

 L’elogiada professionalitat dels serveis d’urgències es va aliar amb unes circumstàncies favorables. Els mateixos responsables parlen d’un nombre més baix de pacients habituals, de la pràctica absència de ferits que necessitaven cirurgia i d’una quantitat «assumible» de víctimes. Tot plegat obliga a redoblar esforços per a l’actualització constant del protocol en previsió de futures contingències que presentessin un panorama encara més dramàtic. Incorporant l’experiència de la Rambla, que va validar l’eficàcia del pla, qualsevol previsió és poca per assegurar una hipotètica intervenció tan decidida i valorada com la del 17-A.