LLIBERTAT CONDICIONAL

'Budsexers', homosexualitat reprimida, misogínia i masclisme

3
Es llegeix en minuts

Màlaga: cinc homes practiquen sexe amb una noia, li roben la bossa i el mòbil i la deixen tirada en un descampat a la matinada. Ella els denuncia per violació. S’arriba a un acord entre parts: ella retira la denúncia i ells deixen d’amenaçar amb demandes per denúncia falsa. Pamplona: cinc homes tenen sexe amb una noia, li roben el mòbil i la deixen tirada en un portal de matinada. La segona noia té un advocat millor i no accepta cap acord.

Aquests grups d’homes no fan més que recrear una imatge molt comuna en el porno: teclegin a internet «dona amb diversos homes» i els sortiran 7.580.000 resultats. ¡7 milions i mig de vídeos en què diversos homes perforen per tots els orificis una dona absolutament passiva!

Els nois de La manada, per exemple, són nois joves i atractius. Tots tenien nòvia, alguns estan casats. No podien estar tan necessitats de sexe. I si tan desesperats estaven, sempre podrien haver recorregut a una professional. Però no, volien fer-ho tots junts amb la mateixa.

¿Per què? Perquè ella no compta. El que volien era veure’s la polla els uns als altres. Perquè estan tan reprimits que no poden reconèixer en veu alta la seva part homosexual. Perquè no poden reconèixer que els encanta veure un altre home excitat, tenint sexe, tenint un orgasme.

La noia és la coartada: estem amb una noia, per tant no som homosexuals. Però sí que ho sou, en part o en tot. Com gairebé tots els homes.

Perquè gairebé cap persona al món té una identitat sexual monocroma. Tots tenim identitats sexuals flexibles. Aquests homes també la tenen, però la reprimeixen. I ja de passada, els de La manada probablement tenen trets psicopàtics.

Els nois de La manada són budsexers. Homes que tenen sexe amb altres homes però que no volen reconèixer-se a si mateixos les seves tendències homosexuals.

Budsexers. Presos que practiquen el sexe amb companys de cel·la. Militars i sacerdots que tenen sexe amb homes en privat i que en públic es mostren homòfobs. Homes que viuen amb dones, a vegades casats i/o amb fills, que tenen sexe amb un altre home quan estan borratxos o sota els efectes de drogues. Que interpreten aquella trobada sexual  com una ajudeta secreta a un col·lega.

Homes que diuen que tenen relacions sexuals amb altres homes  només per satisfer el seu instint. ¿Quin cony d’instint? Si el teu instint et dirigeix cap a un altre home, ho sento carinyo, però tu no ets heterosexual.

Els budsexers són tan homòfobs perquè tot el que els sona a homosexual els fa pànic. Per això s’inventen aquest estrany joc de «tinc sexe amb homes però en realitat no és sexe». Són masclistes perquè menyspreen el que entenen com a femení: els homosexuals que no s’avergonyeixen de ser-ho i les dones.

Les seves dones no són més que senyores que estan a casa amb els nens. La verdadera intimitat la viuen amb els seus col·legues. Per això els de La manada van anar  tots junts de viatge i de festa, sense les seves dones o nòvies. Perquè a elles no les perceben com a companyes, només com la que els cuida la casa i els nens. Perquè s’han limitat a fer el que la societat espera que fem tots i cada un de nosaltres: tenir nòvia, casar-se i reproduir-se. A cobrir l’expedient social. Perquè saben que ser homosexual, bisexual, poliamorós o obert sexualment segueix sent un gran problema per a molta gent. Que les seves relacions socials, familiars o laborals, les seves carreres professionals... la seva vida, en suma, se’n podria veure afectada.

Notícies relacionades

L’instint sexual del qual tant parlen per justificar els seus actes no és simplement una urgència desesperada per tenir sexe. Si fos així, no hi hauria tanta gent que pot viure sense sexe: monges, capellans o gent com jo, que puc passar mesos sense sexe si estic concentrada en una feina. La fictícia i arquetípica construcció en la nostra societat de les identitats de gènere, les identitats sexuals i les orientacions sexuals són absurdes. Perquè les relacions sexuals són actes tremendament complexos que, sovint, no estan lligats al gènere ni subjectes a etiquetes.

Els budsexers són persones que es neguen a reconèixer el que és evident: que tots els humans ens sentim atrets per persones que ens agraden. Persones. No homes o dones. Persones.