Els 'hackers russos' i Catalunya

El debat sobre la presumpta activitat dels anomenats hackers russos en el desenvolupament del procés i la possible amenaça de distorsió o manipulació del procés informàtic del recompte de vots a Catalunya va en augment. El tema ja és un element de l’agenda de campanya del 21-D, d’alineament d’opinadors, de conflicte entre forces polítiques, de desqualificació de centres de pensament i de rivalitat entre mitjans de comunicació. 

    El Govern d’Espanya afirma que la ingerència russa en l’assumpte independentista ha sigut més que evident, encara que, tal com ha declarat el mateix CNI, no s’ha detectat cap ciberatac provinent «de Rússia». La concepció nacional de la defensa (interior, exterior; atac, defensa) fa creure que l’origen nacional de la indústria del pirateig i de la manipulació és de naturalesa geopolítica, quan potser és una cosa tan seriosa i perillosa com el rendible negoci de la mentida digital i les seves campanyes de manipulació, que veiem principalment en xarxes socials. De la mateixa manera que els espanyols que cometen delictes no representen Espanya (sinó a si mateixos i els seus interessos), els russos –o ucraïnesos o bielorussos– que també els cometen representen el seu negoci i la seva màfia, no el seu país. 

    Però no siguem ingenus. El que sí que és cert és que a Europa es viu un temor creixent a les campanyes de desinformació i a com aquestes poden afectar l’estabilitat dels processos electorals dels països membres. El punt d’inflexió es va produir amb la victòria de Donald Trump i amb el fet que s’atribuís a les fake news i a la ingerència russa part de l’èxit de la seva campanya. Encara que, com s’ha demostrat, una de les empreses que estava darrere d’aquestes campanyes en xarxes –i de la del brexit– és Cambridge Analytica, que no és russa sinó britànica.

ArrAN d’aquesta situació s’intenta pressionar els grans d’internet (Facebook, Twitter, Google…) perquè implementin eines que ajudin a contrarestar-les. Per part d’aquests proveïdors de servei s’ha reconegut l’abast d’aquestes publicacions d’origen rus. A Facebook van arribar a la xifra de 126 milions d’usuaris i a Twitter, més de 2.700 comptes; una realitat que ha provocat que ells mateixos estiguin començant a prendre mesures sobre la qüestió (des de posar en marxa un centre a Alemanya de supervisió humana de publicacions per part de Facebook, al fet que Twitter hagi deixat de publicar publicitat de RT i Sputnik a l’haver detectat intents d’ingerència en les eleccions dels Estats Units).

    Per part de la UE s’han posat en marxa diferents iniciatives. Per primera vegada s’ha aprovat un pressupost per combatre les campanyes de desinformació i també un lloc de fact-checking (EUvsDisinfo) per ajudar a desmentir notícies i rumors falsos. En aquesta línia, des de Kíev s’està teixint una xarxa de plataformes per desmuntar les campanyes de desinformació de la mà de Disinfo Lab. Com a contraofensiva, des de Rússia també s’ha posat en marxa un lloc propi (Mid.ru) per desmentir notícies. 

    Catalunya ha sigut l’últim escenari en què aquesta guerrilla de desinformació s’ha posat a prova. S’ha assenyalat exèrcits de bots (perfils automatitzats) i hackers com a responsables de l’emissió de desinformació, sobretot per difondre notícies no contrastades o que no són fidels a la realitat, distorsionant i creant realitats digitals sense contrast ni verificació efectives. 

    Aquesta estratègia ja va sent  habitual per intentar influir en l’escena política internacional. Hi ha exèrcits de perfils, automatitzats o no, que el que pretenen és generar opinió, i com més radicalitzada millor. Però no només és una estratègia utilitzada per governs i mitjans... És, principalment, una indústria que mou milers de milions i els seus clients són de tota mena.

    Els russos han entrat en campanya… encara que algunes forces polítiques, com Podem, no donen credibilitat a les acusacions sobre la ingerència russa i les condemnen com una estratègia de conspiració per desacreditar i aconseguir que certes informacions no siguin tingudes en compte.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

TOT I QUE sí que s’ha vist un increment d’activitat, per part d’aquestes xarxes, respecte a la situació a Catalunya, l’efectivitat de les seves campanyes és més aviat nul·la. I el que es posa de manifest és que aquest tipus d’estratègies cada vegada seran més habituals. Sigui com a ajuda consentida o interessada, la desinformació serà un fet que vindrà tant de la mà dels comerciants del libel digital com d’una societat vulnerable a la postveritat. La democràcia piratejada pels mercenaris de la desinformació és una democràcia més feble, no tant perquè puguin manipular sistemes o infraestructures tecnològiques, sinó perquè manipulin ments i opinions. H

Assessor de comunicació.