Anar al contingut

Petit observatori

Els tambors en la guerra i en la pau

Els tambors en la guerra i en la pau

Josep Maria Espinàs

Els humans, tan evolucionats, seguim expressant-nos mitjançant sorolls

Fa molts de temps que no m’havia enfilat en un tamboret, davant el taulell d’un bar. ¡Quantes vegades ho havia fet quan era jove i m’havia de trobar amb un amic! Ara m’ha costat una mica. Era un tamboret clàssic, de tres peus, i ja no estic per fer gaires equilibris.

La vellesa no es manifesta només en moments importants de la vida. També en petits gestos que ja no són automàtics, i per tant fàcils. Jo he entrat en l’etapa dels ¿t’ajudo? Però en fi, he pujat al tamboret, que és un invent tant útil com inestable i quan he tornat cap a casa he buscat en els diccionaris què diuen del tamboret. «Seient per a una sola persona, sense braços i generalment sense respatller».

Tamboret deu ser un diminutiu de tambor, com clarinet deu ser-ho de clarí i trompeta de trompa. A mi m’agrada el so dels tambors, encara que poden ser uns amenaçadors tambors de guerra. El ritme d’un tambor crea sentiments i la seva sonoritat és contundent. El tambor és un impulsor de batalles i també pot ser l’anunci de pacífiques festes majors.

La guerra i la pau, la mort i la vida anunciades pels tambors. Els humans, tan evolucionats, continuem expressant-nos amb sorolls. Fins i tot inventem sorolls convertits en mitjà de comunicació. El soroll de les campanes tradicionalment ha informat els pobles d’un naixement i de la mort d’un veí.

El tambor no és només un soroll, és un autor de matisos. Que n’és de bonica la paraula tam-
borinada. El meu avi que vivia a Sant Just alçava els ulls cap al cel i ens tranquil·litzava als nens: «No res, això només serà una tamborinada».

Em sembla que en les guerres d’avui no cal que el tamborers avancin heroicament per anunciar que les tropes avancen. Les explosions més brutals, les bombes, les metralladores anuncien massivament la destrucció.

Jo confio que, enfilat en un modest tamboret, em permeti mantenir l’equilibri i no vessi la tassa de cafè. 

0 Comentaris
cargando