Deliri groc

Puc arribar a entendre que la Junta Electoral prohibeixi dur llaços grocs als membres de la mesa i als interventors i apoderats. És un símbol polític. Un símbol, és a dir, una cosa que representa una idea. I polític, és a dir, una idea política. Segons aquest plantejament, la Junta Electoral prohibeix l’exhibició d’un objecte que té una significació política. Si un membre de la mesa o un interventor, un apoderat, qualsevol d’ells, dugués a la solapa l’escut del Barça, posem per cas, ningú no li diria res. O la insígnia que l’acredita com a soci d’una colla de menjadors de cargols. Però el llaç groc és polític perquè parla de presos polítics, que és el que la Junta Electoral reafirma amb la seva intervenció. ¿Prohibirà també que els interventors de Ciutadans duguin un jersei taronja o que els apoderats del PP es posin una armilla blau cel, d’aquestes que ara estan de moda, sota l’americana? 

La fixació pel groc està arribant a uns extrems esperpèntics. Fonts i edificis, senyores jubilades que passegen pel carrer. I ara, la possibilitat d’impedir que els votants vagin a votar amb el groc a la solapa. Aprofitant la fred d’aquests dies, les variants groguenques per evitar la prohibició són immenses. Des de bufandes fins a anoracs, passant per bufs i gorres. Com deia Gabriel Ferrater: «Te m’he tornat una flor groga». Amb el seu deliri, aconseguiran que el groc, més enllà de la reivindicació, sigui el color de la temporada.