Anar al contingut

Anàlisi

 

KIKO HUESCA

El gel de la desigualtat

Xavier Martínez Celorrio

La pobresa energètica és una penúria provocada pels elevats preus d'aigua, gas i llum en un context de baixos salaris, elevada precarietat laboral i mínimes polítiques socials

En aquests freds dies d’hivern, no hi ha res tan reconfortant com entrar a casa, trobar-la caldejada i sentir-te protegit i segur. Aquest hauria de ser l’estàndard bàsic de benestar en totes les famílies. Però no és així. Una de les conseqüències de l’empobriment sofert durant la crisi és la pobresa energètica que s’ha fet visible. Llars que no poden permetre’s la calefacció ni cobrir les despeses d’aigua i llum. Llars exposades a la penúria i la privació més extrema, on els drets humans perden el seu nom i se sent el gel feridor de la desigualtat.

Amb la crisi s’han duplicat les famílies que no poden disfrutar d’una calefacció adequada a l’hivern. El 2008, aquesta privació afectava el 6,2% de totes les llars espanyoles i el 2015 va passar a l’11,1%. Sumen dos milions de persones a Espanya i 385.000 a Catalunya. Segons l’indicador utilitzat per mesurar la pobresa energètica, varia la població vulnerable afectada. A poc a poc s’ha anat imposant un indicador que va néixer a la Gran Bretanya i que fixa el llindar quan la despesa en subministraments d’aigua, gas i llum supera el 10% dels ingressos de la llar.

És un indicador oficial que, no obstant, deixa en la invisibilitat moltes llars i persones, perquè la pobresa energètica també afecta la franja de famílies que no són pobres per nivell d’ingressos, però que prefereixen estalviar en consum i deixen de posar la calefacció o la posen molt poc. Si s’utilitzés una bateria combinada d’indicadors, com fan els informes d’ACA (Associació de Ciències Ambientals), es duplicaria la població afectada fins a arribar al 20% de les famílies.

Amb la finalitat de reduir la pobresa energètica i posar-hi remei, la Generalitat va aprovar la llei 24/2015 amb mesures garantistes per a les llars que impedien a les companyies de llum i gas tallar el subministrament a l’hivern en cas d’impagament, fraccionant el pagament dels deutes. És una llei que continua vigent i que els ajuntaments han fet seva al cobrir amb els seus recursos bona part dels impagaments. Per la seva part, el Govern central respon a la pobresa energètica, més obligat per Brussel·les que per convicció pròpia, a través del bo social. El problema és que l’actual bo social deixa sense assistència el 60% de les famílies que ara atén, per exemple, l’ajuntament de Barcelona, segons declarava Ada Colau. Però a més, un recent informe de la Diputació de Barcelona assenyala que el 80% de les famílies que reuneixen els requisits per al bo social no el tramiten. És a dir, ignoren que en poden ser beneficiàries. Pobresa, privació i despossessió de drets.

Dret social i humà

La pobresa energètica és una penúria provocada pels elevats preus d’aigua, gas i llum en un context de baixos salaris, elevada precarietat laboral i mínimes polítiques socials que no deixen de ser assistencials. És un drama que posa en relleu tant la falta de compassió i responsabilitat social de les grans companyies com els problemes de governança i de dubtosa inconstitucionalitat d’un dret social i humà fonamental.