Usos lingüístics

El cunyat de Badajoz

Escoltar Isabel-Clara Simó parlant en castellà durant dues hores va ser raríssim. Contestar-li en castellà, també

1
Es llegeix en minuts

Dimarts passat vaig tenir la sort de participar amb l’admirada Isabel-Clara Simó en un dels Diàlegs a Pedralbes, converses sobre temes filòfics que dirigeix Francesc Torralba. Només començar, tot just quan Isabel-Clara feia la seva intervenció inicial, un senyor del públic ens va demanar educadament si ens feia res parlar en castellà «per respecte a la gent que havia vingut de fora de Catalunya i no entenia el català». Més tard vam saber que «la gent» era el seu cunyat, de Badajoz, allà present. 

Després d’un segon de desconcert, Isabel-Clara Simó va dir, en català, que des de temps del franquisme no li havia passat haver de parlar en castellà en un acte cultural a Catalunya, però que era ben coneixedora de la llengua castellana i que no era «cap fanàtica». Des d’aquest moment, tot l’acte, de gairebé dues hores de durada, incloses les intervencions del públic, va transcórrer en castellà. 

Crec que Simó va donar lliçons d’educació, de respecte i de generositat. Jo, és clar, la vaig imitar, gens convençuda. Em venia de gust preguntar per què hi ha persones que venen a un acte cultural en català si no l’entenen o el volen aprendre. En aquests moments, encara no sabia que el nouvingut n’era només un. Si ho hagués sabut, hauria preguntat, també: ¿I com és que algú demana –i permet– que canviï la llengua de tot un auditori? 

Notícies relacionades

¿S’imaginen que fes el mateix al teatre, per exemple? No, al teatre no ho podria fer, naturalment. ¿Per què, doncs, ho fa aquí? No li sembla una manca de respecte pels organitzadors, pels participants, pel públic i fins i tot per l’idioma i la cultura del lloc que l’acull? Jo tampoc no sóc cap fanàtica, però en els actes culturals a Catalunya vull parlar en català. 

Tot això ho dic aquí, perquè allà només vaig dir «Tot això és estrany». I ho era! Sentir parlar Isabel-Clara Simó en un perfecte castellà durant dues hores va ser estranyíssim. Respondre-li en castellà, també. Només espero que el cunyat de Badajoz s’ho passés bé, perquè si no, quin esforç més malaguanyat.