La participació, una de les claus del 21-D

A l’enquesta del GESOP publicada la setmana passada al diari, el 87,3% deia que aniria a votar el 21-D. Tot i que aquesta dada sempre s’ha de matisar perquè normalment la participació real és inferior, ara els que asseguren que votaran signifiquen 6,5 punts més que en les últimes eleccions autonòmiques. Aquesta dada anuncia una votació molt alta en uns comicis que un 72,4% qualifica de «molt importants», segons el mateix sondeig, davant de només el 50,8% de fa dos anys, quan la cita electoral es va presentar com a plebiscitària i la participació (74,95%) va batre tots els rècords en unes catalanes.

Aquest percentatge només va ser sobrepassat en cinc eleccions generals decisives (1977, primeres de la democràcia; 1982, triomf del PSOE després del 23-F; 1993, última victòria de Felipe González; 1996, primera de José María Aznar, i 2004, gir amb triomf de Rodríguez Zapatero després de l’11-M). És, doncs, complicat que la participació el 21-D es dispari encara més que el 27-S, però és possible després dels dos anys més agitats del procés. Carles Puigdemont va incidir dissabte en la necessitat que l’electorat independentista voti en unes eleccions que va qualificar com les «més transcendents» de la història.

La mobilització independentista es dona per descomptada, però es detecta una forta expectativa de participació dels contraris a la independència (els que valoren la importància de les eleccions creixen 40 punts). Segons l’estudi que publiquem avui, si els contraris a la independència volen  trencar la majoria absoluta dels independentistes hauran d’aconseguir un descens de l’abstenció a l’àrea metropolitana de Barcelona, a Lleida i a Tarragona. Fa dos anys, la Catalunya interior va votar en massa, i això, unit a la prima del vot rural, va donar als partits independentistes la majoria en escons, tot i que els no independentistes van obtenir gairebé 100.000 vots més.

L’augment del vot urbà serà decisiu, ja que dos terços dels que no van anar a les urnes el 27-S viuen en alguna de les 50 ciutats més poblades. Barcelona també és clau, perquè, tot i que el 2015 va superar la mitjana de Catalunya (cosa que no va passar ni a l’Hospitalet ni a Santa Coloma de Gramenet), els abstencionistes van arribar a 260.000. Encara que tot indica que serà així, no està de més recordar que la participació ha de ser massiva per la importància de lo que es decideix.