¿Juguem?

Arriba l’època dels catàlegs de joguines per a nenes i nens. És un dels primers avisos del Nadal que s’acosta. I, com passa cada any, en la majoria de les ofertes hi ha nens que pugen dalt d’un cotxe i nenes que arrosseguen un cotxet. Nenes que juguen amb la seva nina i nens que xuten una pilota. Nenes que ho tenen tot de color rosa i nens que riuen amb la virilitat cromàtica del blau. Però no tots els catàlegs a quadricomia són així.

Des de fa poc – i enguany encara amb més intensitat – hi ha empreses com ToyPlanet que han decidit trencar amb els estereotips. Ho ha dit el director general de la companyia: «Alguns ens acusen de forçar la igualtat, amb més nens que juguen a nines que no pas nenes. Amb la mà de canvis que necessita la nostra societat, és millor pecar per excés que per defecte». I així ho fan. Ufanosos nens que tracten amb cura les seves nines, i nenes que es vesteixen de bomberes o que fan anar una clau anglesa de mentida, com si fossin mecàniques. En el joc mimètic, els rols estan definits i molts ajuden a confirmar aquest estat de les coses amb entusiasme comercial. Però no, senyors, el món és una altra cosa i convé que els nens es maquillin i que les nenes s’entretinguin amb monstres cavernícoles. «Els nostres catàlegs seran necessaris mentre hi hagi persones que els mirin amb cara de sorpresa», diuen a ToyPlanet. Benvinguts a l’educació no sexista. ¿Per algun lloc s’ha de començar, no?