Anar al contingut

LA CLAU

Digue'm amb qui vas...

Digue'm amb qui vas...

Enric Hernàndez

Algun dia s'haurà d'aclarir si el sanedrí independentista, a falta de millors suports, va arribar a acords amb la màquina d'ingerències del Kremlin

Raül Romeva, dels exconsellers presos el que menys triennis suma com a independentista, va transitar fa pocs anys del federalisme d'Iniciativa per Catalunya, una dècada com a eurodiputat, a l'independentisme de Junts pel Sí, ni més ni menys que com a cap de cartell el 27-S. A l'estrenar la conselleria de Relacions Exteriors, va mostrar un compromís inequívoc: "Construir el ministeri d'una nova república."

Dels 134 milions d'euros que ha gestionat Romeva s'ignora amb precisió quants es van destinar a teixir les complicitats diplomàtiques imprescindibles per assegurar el feliç naixement de la república catalana. El balanç, per contra, sí que resulta tangible: ni un cap d'Estat o govern, cancelleria ni parlament del món ha reconegut Catalunya com un nou estat des que el Parlament així ho va proclamar el 27 d'octubre. Els esforços de la Generalitat, sens dubte voluntariosos, han resultat, sense cap mena de dubte, en va.

Menys òbvies són les secretes aliances que han posat del costat de la causa sobiranista 'hackers' suposadament radicats a Rússia i Veneçuela, mitjans de comunicació falsaris i afins al Kremlin o estrelles de Twitter com el ciberactivista Julian Assange i l'exempleat de la CIA Edward Snowden.

"Fets ALTERNATIUS"

Com van fer davant el 'Brexit' i les presidencials dels EUA, els sospitosos habituals van difondre boles com a notícies, 'fake news', per manipular el debat públic sobre Catalunya creant "fets alternatius", en argot de l'equip de Donald Trump. Si els impulsors d'aquesta campanya global de tergiversació pretenien donar-li una puntada de peu a Occident al cul d'Espanya, l'èxit ha sigut descriptible. Això sí, al sobiranisme català li va servir per apuntalar davant els seus la ficció que el món l'esperava amb els braços oberts.

La cita de Carles Puigdemont amb Dana Rohrabacher, el congressista dels EUA favorit de Vladímir Putin, i la recent visita a Assange d'un assessor de l'expresident alimenten les sospites. Algun dia s'haurà d'aclarir si el sanedrí independentista, a falta de millors suports externs, va arribar a acords amb la màquina d'ingerències russa. Digue'm amb qui vas...