Anar al contingut

ANÀLISI

A Itàlia es juga a tres bandes

Rosa Massagué

Ara la política italiana es dirimeix entre el centredreta de Berlusconi, el PD i l'M5S

Donat per políticament mort, Silvio Berlusconi ha tornat amb enorme èxit en les eleccions recents a Sicília després de recosir l'anomenat centredreta, que va guanyar.  Difícilment serà candidat en els pròxims comicis legislatius de l’any que ve. Sobre ell pesa la inhabilitació per exercir càrrecs públics, però sobretot perquè amb la nova llei electoral no es tractarà de noms i de caps de llista, entre altres coses, pel gran pes que tindrà el sistema proporcional.

El magnat va llegir bé els resultats de les eleccions del 2013. La potent aparició llavors del populista Moviment 5 Estrelles (M5S) va arraconar el dualisme que històricament havia dominat la política italiana, amb el centredreta d’una part i l’esquerra d’una altra. A aquesta última li va faltar visió per entendre el canvi. El líder del Partit Democràtic (PD), Matteo Renzi, va optar per un personalisme que oposar al de Berlusconi. Mentrestant, es trencaven les costures del partit amb abandonaments notoris que, no obstant, tampoc han sigut capaços d’aglutinar els descontents en un nou projecte que anés més enllà del pim-pam-pum de torn. I el Govern que encapçala Paolo Gentiloni, del PD, ha caigut en la irrellevància.

Ara la política italiana es dirimeix a tres, el centredreta, el PD i l’M5S. Els dos primers tenen clar que el seu adversari és la força del còmic Beppe Grillo. Renzi somia, potser il·lusòriament, a aconseguir el 40% i Berlusconi sap que necessita el PD per derrotar l’M5S. ¿És això el que vol aquella Itàlia progressista, protagonista de tantes lluites socials i polítiques? No fa falta dir que la socialdemocràcia també està en crisi a Itàlia.

Aquests corriments de terres polítics quan el futur encara no s’ha assentat deixen escletxes que són ocupades, a tot Europa, per forces ultradretanes, més radicals fins i tot que Germans d’Itàlia o la Lliga, que estan al centredreta berlusconià. També ho fan, en connivència amb aquelles o per compte propi, les diverses màfies. Tot el que va passar la setmana passada a Òstia a l’agredir un mafiós un periodista que l’entrevistava revela la prepotència i la impunitat d’una organització criminal. Ja ho explicava l’any passat la pel·lícula Suburra. Més que ficció semblava un documental.