Anar al contingut

CONTRA LES CORDES

Renzi lluita per la supervivència

El líder del centreesquerra italià no tira la tovallola davant la seva legió de detractors i segueix aspirant a tornar a ser candidat

Irene Savio

«Matteo Renzi ha sigut elegit secretari (del Partit Democràtic, PD) però encara no emperador», afirmava aquesta setmana Andrea Orlando, ministre de Justícia i pertanyent a un corrent de la formació de centreesquerra oposada a la de l’ex primer ministre italià. Ha passat gairebé un any des de la renúncia de Renzi pel fracassat referèndum de desembre del 2016 i ni Orlando –ni altres– han pres el relleu. Però les crítiques que li han plogut últimament, també des de les files del seu partit, han qüestionat que encapçali ell les llistes del PD en les pròximes eleccions.

Acorralat pels seus detractors i desgastat per l’allunyament dels càrrecs institucionals, el mateix Renzi ho ha admès sense embuts en una entrevista aquesta setmana al canal La7. «Al PD hi ha moltes persones que podrien ocupar el lloc», va dir. «Una és (l’actual primer ministre, PaoloGentiloni», va afegir.

Les coses es van complicar per a Renzi després de l’anunciada derrota del PD diumenge passat en les regionals de Sicília. El candidat a primer ministre del Moviment Cinc Estrelles (M5S), Luigi di Maio, va cancel·lar un debat televisiu amb ell. «El PD ja no té un líder», va esgrimir. També Silvio Berlusconi apadrina l’estratègia de l’aïllament polític de Renzi.

LES ENQUESTES

Els sondejos reflecteixen el canvi. Una enquesta d’Ipsos va col·locar Renzi –que al maig va arrasar en les primàries del PD, obtenint el 70% dels vots– en quarta posició com el futur primer ministre més desitjat, antecedit per Di Maio, Berlusconi i Gentiloni. Una altra, publicada dijous per IndexResearch, posa Gentiloni com el líder progressista preferit com a cap de Govern. 

Alguns senyals ja hi havia les darreres setmanes. El que va cridar més l’atenció va ser un pols mantingut a l’octubre pel governador del Banc d’Itàlia, Ignacio Visco. Renzi es va dir obertament contrari que fos confirmat en el càrrec, però al final l’Executiu de Gentiloni hi va donar llum verda. Pocs dies després, una altra patacada: la sortida del PD de Pietro Grasso, exfiscal antimàfia i president del Senat. «El PD ja no és el que era», va dir, en un atac indirecte al seu exsoci.

 Tot i això, Renzi encara sembla lluny de la rendició. Des del 17 d’octubre, va començar a recórrer Itàlia en tren i no ha suspès la iniciativa que preveu que visiti les 107 províncies per escalfar la campanya de cara a les eleccions a la primavera. 

 En la mateixa entrevista a la televisió italiana, Renzi ho va aclarir. «Sé que em volen mort, fa mesos que ho intenten. (…) Però jo no em moc ni un centímetre», va afirmar. «L’objectiu és una coalició àmplia, que ens permeti arribar al 40% (…) I, de totes maneres, el primer ministre el decidirà el Parlament».