Les càrregues Banzai de Puigdemont

Abans que el Senat donés llum verda a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per part del Govern d’Espanya, el llavors president de la Generalitat va tenir a les seves mans dissoldre anticipadament el Parlament i retornar al camí de la legalitat en la seva legítima aspiració política de fer de Catalunya un Estat independent.  

En lloc d’això, i en nom de l’honor, va optar per delegar al Parlament la proclamació d’una República catalana que ningú externament ha reconegut i que ningú internament ha tractat d’implementar, i amb unes conseqüències que han sigut la liquidació del Govern català, la convocatòria d’eleccions i la presentació d’una querella per rebel·lió, sedició i malversació per part de la fiscalia.

Però no content amb tot plegat i malgrat haver contribuït amb la seva fugida a Bèlgica a l’empresonament dels consellers que van decidir quedar-se, ara també sembla disposat a liquidar el seu partit portant fins a les últimes conseqüències la idea d’una llista unitària de l’independentisme que s’oposi al 155 i defensi la legitimitat i el llegat de l’1 d’octubre.

Renúncies polítiques

Notícies relacionades

Un mar de veus clama per la llibertat dels presos

ERC dona un altre cop de porta a la llista de Puigdemont

Una vegada expirat el termini per a la presentació de coalicions, aquesta llista tan sols pot adoptar la forma d’agrupació d’electors, cosa que implica la renúncia dels partits a rebre el finançament estatal que s’atorga per endavant a les formacions amb representació i a beneficiar-se d’un lloc preeminent en la publicitat i en el tractament informatiu als mitjans públics de comunicació durant la campanya.

Tot ho ha fet sense encomanar-se al PDECat, que apostava per concórrer en solitari i que començava a plantejar-se la conveniència de reorientar el full de ruta cap a la independència vista la inviabilitat de la via unilateral, i que s’ha hagut de resignar a posposar l’aprovació de les seves llistes. ERC, que se sap guanyadora de les pròximes eleccions, es resisteix a renunciar al lideratge i la CUP es pronuncia avui. I mentrestant, és la societat civil la que recull firmes per avalar la candidatura del president exiliat.