Anar al contingut

IDEES

L'útil innecessari

Albert Bertran

L'útil innecessari

Domingo Ródenas de Moya

Un vell adagio llatí (Habent sua fata libelli) afirmava que tots els llibres tenen el seu destí (que és el que li donem els lectors), i el mateix es pot dir de qualsevol escriptor, temorós davant la ruleta de la perdurabilitat o l’oblit. Els dos destins són contingents i un nom enterrat pot ser exhumat de sobte i tornada la seva veu a les llibreries. També la permanència és imprevisible. Algú que va voler ser poeta abans que res és recordat com a periodista; un dramaturg vocacional se’l té avui bàsicament per novel·lista i un filòsof és recordat només per prosa o per les seves narracions. Són els altres (o sigui, nosaltres) els que decideixen què llegir del passat i com i per què fer-ho.

Nuccio Ordine, que fa uns anys va defensar contundentment la utilitat de l’inútil, acaba de proposar el seu inventari de destins literaris. A 'Clàssics per a la vida' (Quaderns Crema) escull alguns textos i ofereix les seves concises raons per a aquesta recol·lecta, però a més hi afegeix una salubèrrima introducció que és tot un manifest en contra de l’educació com a sistema de manufactura de ciutadans acrítics (o, com diu, d’engreix de pollastres).

Nuccio Ordine es manifesta a 'Clàssics per a la vida' contra l'educació com a manufactura de ciutadans acrítics

Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l’ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa: la capacitat de discerniment i la llibertat de judici, el respecte per la diferència i la solidaritat amb el desafavorit, la protecció de la dignitat humana i el cultiu de la intel·ligència crítica i la sensibilitat. Música de les esferes que ningú sent. Bonica i trista metàfora la que brinda, citant Giordano Bruno, sobre els errors en l’educació primària: cordar el primer botó en el trau equivocat suposa cordar malament tots els següents i, amb això, condemnar els ciutadans a un futur d’insuficiència, vulnerabilitat i servitud. ¿A qui interessa aquest destí d’éssers homogenis, programats i submisos? Contra aquest malson, la suprema utilitat de l’innecessari: la cultura. 

           

Temes: Llibres