Menors 'allotjats' a la Ciutat de la Justícia

La qualitat d’un sistema democràtic es mesura des de diferents angles i, entre ells, un dels més importants és l’atenció que l’administració dona als col·lectius socials més vulnerables. En aquest sentit, el cas dels adolescents estrangers sense família i sense papers oficials que malviuen a la Ciutat de la Justícia a l’espera d’una plaça en un centre d’acollida ens ha d’avergonyir de forma col·lectiva. Les repetides denúncies de la situació, tant per part de la fiscalia, de l’oenagé Save the Children i l’última davant l’ONU de l’associació Noves Vies, no han obtingut de moment cap resposta eficaç. Nens i adolescents segueixen dormint en matalassos escampats per terra en una sala d’espera de l’edifici judicial destinada al públic i convertida en improvisat i saturat dormitori dels menors. La seva estada en aquesta dependència, que hauria de ser al més breu possible, pot prolongar-se fins a quatre dies. 

La resposta de la  Direcció  General d’Atenció a la Infància adduint que l’arribada de joves immigrants s’ha disparat aquest estiu a Catalunya i que ha col·lapsat els centres d’acollida, encara que descansa en raons quantitatives ben certes, no pot justificar el llarg retard a alleujar la vergonyosa situació. El pitjor és que aquest cas se suma a altres –com la massificació dels mateixos centres d’acollida– que revelen en conjunt les carències del sistema de protecció de menors, un pilar essencial de la societat democràtica.