La plaga del terrorisme

Compte amb les etiquetes

Cap atemptat es lliura de la sospita inicial sobre l'islam

2
Es llegeix en minuts
cmontanyes39790350 foto iconica170828183033

cmontanyes39790350 foto iconica170828183033 / JORDI COTRINA

Analitzem alguns atemptats terroristes: l’estiu del 2011, Anders Behring Breivik disparà durant 20 minuts a joves del Partit Laborista Noruec a l’illa d’Utøya i en va matar 69. De seguida es va dir que tenia relació amb Al-Qaida, però es va concloure que era un empresari fonamentalista cristià, ultradretà, proisraelià, islamòfob i admirador del Tea Party.

    

El 2014, un copilot de Germanwings s’estavellà als Alps i va causar 150 morts. Es digué que s’havia convertit de cop en islamista radical, però resultà  ser un malalt mental.

    

El 14 de juliol de l’any passat, una multitud va ser atropellada a Niça per un camió. Es va titllar l’autor de delinqüent de poca volada, d’origen tunisià i pare de família. Pel primer ministre Manuel Valls era «un islamista radical». Mohamed Lahouaiej Bouhel provocà 86 morts i 302 ferits. Poc després, el pretès Estat Islàmic el reclamava com un dels seus soldats.

    

A la fira nadalenca de Berlín del 2016, un tunisià repetí una massacre semblant amb 12 morts i 49 ferits. Es parlà d’un atac de terrorisme islàmic, però s’hauria d’haver  parlat d’una visió tergiversada d’aquesta religió. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El darrer març, un anglès radicalitzat atropellà cinc persones al pont de Westminster, i el juny, tres terroristes més ho repetien i, en baixar del cotxe, apunyalaren més vianants fent 11 morts i 48 ferits.

    

A Barcelona, una furgoneta circulà Rambla avall i a la nit hi hagué un atac a Cambrils. Tot plegat, 16 morts i molts ferits. Gràcies a l’actuació dels Mossos d’ Esquadra els terroristes foren identificats i ubicats a Ripoll. 

L'islam, en el punt de mira

Fixem-nos-hi: cap atemptat contra Occident es lliure d’una primera sospita de venir de l’àmbit de l’islam. En els casos de Noruega i dels Alps, en veure que no s’hi podien relacionar, es va recórrer a algun desordre mental dels autors. El de Nova York va motivar un primer tuit de Trump parlant d’«una persona malalta i trastornada». L’excusa psiquiàtrica desaparegué en saber-se que era obra de l’uzbek Sayfullo Saipor, que feia 7 anys que vivia als EUA, on s’havia radicalitzat a través de les xarxes. S’emfatitzà que l’Uzbekistan és una antiga república socialista soviètica on la majoria de la població practica l’islam.

    

Però l’atemptat contra Catalunya planteja nous interrogants: els presumptes autors eren nois que havien anat a l’escola amb els nostres fills, que hi jugaven a futbol i que participaven de la vida col·lectiva de Ripoll. ¿Com ha estat possible, ens preguntàvem? Una colpidora carta de dues educadores que els havien tractat posava la pell de gallina davant del que consideraven el seu fracàs. Les famílies no havien notat res, ni els companys, ni els mestres, ni els seus veïns. De seguida va irrompre la nefasta intervenció d’un imam que els hauria pervertit. 

Notícies relacionades

    

Encara que hi hagi força sectors de la població que relacionin islam amb violència, ambdós conceptes són incompatibles. És cert que hi ha terroristes que diuen matar en nom de Déu i cal reconèixer que s’ha matat més en nom de Déu que d’altra cosa, ¡però  cal anar amb compte a l’hora d’etiquetar!