Anar al contingut

L'inici de curs

L'hora de la veritat

L'hora de la veritat

Dolors Bramon

S'ha de 'deseducar' sobre l'islam i tornar a educar seriosament

Ja han passat prou dies per mirar enrere amb la serenor necessària i rememorar els actes de tanta barbàrie ocorreguts a Cambrils i la Rambla de Barcelona a l’agost. Ara és l’hora de plantejar-se com explicar els fets (o el que en sabem) a les criatures que ahir varen començar el curs escolar. Són dues les primeres coses que em venen al cap al pensar-hi: un magnífic programa d’'Info-k' emès pel canal 3/24 i TV3 el 27 d’agost, dedicat a la canalla, i el colpidor escrit per dues educadores de Ripoll que expressaven la seva desesperació davant del que consideraven un seu fracàs. Traspuava decepció i dolor. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Me’n guardaré bé prou de jutjar la feina feta pels docents en general sobre el complicat tema del terrorisme que estem patint, i més aviat tendeixo a responsabilitzar els nostres sistemes educatius. Sovint he dit que tots plegats estem molt mal educats en temes d’islam i que primer cal desmaleducar el personal i després començar a educar de veritat sobre el que és religió i el que no ho és ni ho podrà ser mai. Els musulmans no poden actuar com a terroristes i el terrorisme no es pot relacionar amb l’islam.

Fa temps que disposem d’un llibre col·lectiu, 'El islam en las aulas' (Icaria-Antrazit, Barcelona 1997), que podria haver estat molt útil si hagués tingut més difusió. També he vist manuals d’ensenyament de l’islam per a EGB molt correctes, però desconec l’ús que se’n ha fet. Malauradament, un 'Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació' del 2004 conté força imprecisions pel que fa a les creences dels musulmans i en una edició per a joves, promoguda per la Direcció General d’Afers Religiosos, que també en tenia, espero que hagin estat subsanats. No critico els seus autors, ni els editors, ni els seus lectors, i insisteixo en el desconeixement de què es parteix. 

Manipulació psicològica

Amb el poc bagatge que es té és molt fàcil que els manipuladors puguin actuar impunement. En el terrorisme actual –que no és islàmic malgrat que els seus autors ho diguin– els seus esbirros actuen com qualsevol grup de manipulació psicològica i utilitzen tots els mitjans possibles, presencials o no. Recordo un programa de ràdio sobre sectes que conduïa la Guillermina Motta en què totes dues varem afirmar molt alegrement que nosaltres mai ens deixaríem convèncer, però l’ antropòleg jesuïta i expert que també hi era va assegurar que en qualsevol moment es pot caure en el seu perill. Més fàcil serà, doncs, si no es té una sòlida formació i el cap ben clar.

¿Que hi ha imams que prediquen el que no s’ha de predicar? ¿Que els cossos policials no donen l’abast? Sens dubte. A Catalunya hem tingut dos casos denunciats pels mateixos musulmans: els dels tristament famosos imams de Fuengirola i de Terrassa que van dir que l’islam permetia pegar a les dones.

Ara cal advertir del perill que suposa que hi hagi terroristes que diguin que actuen en nom de Déu, perquè la veritat és que, si bé no sempre sembla que estigui per la labor que se li suposa, no és assumible que de veritat Ell mani matar.