Avui no sopo, que es foti el capità

A Madrid, la ciutat «dels rumors catastròfics» de Josep Pla, després de l’eufòria inicial pel 155 i l’ensurt per l’empresonament de mig Govern, avança la preocupació, el president israelià, Reuven Rivlin, visita oficialment Espanya. En primer pla, el final de l’escapada de Carles Puigdemont i el futur de Carme Forcadell. La gran por és que les excel·lents dades de l’economia espanyola –augment del 3,1% del PIB, dèficit per sota del 3% i sortida del Protocol de Dèficit Excessiu– siguin flor d’un dia si les eleccions no aclareixen la qüestió catalana.

El Banc d’Espanya, que governa Luis Linde; l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), que dirigeix José Luis Escrivá; les agències de qualificació i dotzenes d’economistes adverteixen dels perills de la situació per a Catalunya i per a Espanya, encara que les nuvolades que planen sobre el territori català són molt més fosques.

L’augment de l’atur a l’octubre a Catalunya –el 25% de tota la pujada a Espanya– i el mínim augment d’afiliacions a la Seguretat Social són nous senyals d’alarma. El degoteig d’empreses que deixen la comunitat seguirà i es constata que la majoria de les companyies de l’Ibex –incloent-hi les d’origen català– ja no mantenen comptes residenciats a Catalunya. El PIB espanyol es pot veure afectat en 1,2 punts el 2018, però el català, en 2,7%, fet que el deixaria a un pas de la recessió.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els dissenyadors del full de ruta independentista buscaven «generar inestabilitat política i econòmica» per forçar l’Estat a negociar. Ignoraven, potser, que es disparaven al peu, que és el que per exemple és la vaga convocada per la Intersindical-CSC, el sindicat minoritari que dirigeix Carles Sastre, condemnat al seu dia per participar en l’assassinat de José María Bultó. La vaga, l’aturada de país, després de l’1-0, va accelerar la fugida d’empreses. La pròxima, si es confirma, enrarirà més l’ambient econòmic. L’augment de l’atur a l’octubre haurà sigut només un anunci. «És la cultura de la ignorància agressiva» de què parla Salman Rushdie, que acaba de publicar nou llibre.

Slomo Ben-Ami, exministre israelià d’Afers Exteriors, profund coneixedor d’Espanya i de la situació catalana, acaba d’escriure, en un article difós per tot el món per la xarxa de Project Syndicate, que «l’independentisme deu ara molt als extravagants somnis de grandesa d’una elit». Els genis econòmics –Pol Antrás, Xavier Sala, Jordi Galí i altres– que garantien la viabilitat econòmica de Catalunya no comptaven amb la sortida d’empreses i dipòsits o la punxada turística. L’economista José Carlos Díez els ha recordat aquella frase de Joseph Alois Schumpeter: «El model –el seu– té una lògica estilitzada, però allunyada de la realitat». I els que defensen una altra vaga per pressionar l’Estat haurien de refrescar una de tantes estupideses que deien els que van fer la mili: «Aquesta nit no sopo, que es foti el capità», perquè els que més patiran seran els treballadors.