IDEES
L'important és la disfressa
La gent vol diversió i gresca. Els fonamentalistes de la religió i del còmic demanàvem massa als nostres feligresos
Mai he pensat que els que defensàvem als anys 80 el còmic com un art narratiu adult tinguéssim res a veure amb els cristians en general i els catòlics en particular, però aquesta relació m’ha vingut al cap gràcies a la celebració simultània de Halloween i el Saló del Manga. En tots dos esdeveniments, gran proliferació de gent disfressada i reivindicació lúdica d’una cosa que sembla haver perdut, respectivament, la seva aura religiosa i la seva condició cultural. I queixes similars en tots dos casos per part de sectors fonamentalistes: els nens haurien de disfressar-se de santets, proposen els capellans; els tebeos japonesos, tret d’excepcions, només són fantasies alienants sense cap valor literari, clamem els il·lusos que, fa uns anys, vam creure que els còmics anaven pel camí de ser una disciplina cultural equiparable al cine o la novel·la.
Creients religiosos i creients culturals han sigut aixafats per la realitat. I la realitat és que la gent vol diversió, festa i disfresses. És possible que els fonamentalistes de la religió i del còmic els hàgim demanat massa als nostres feligresos. Des del punt de vista cristià, Tots Sants no ofereix gaire diversió; visitar cementiris, resar pels que ens han deixat i empassar-se aquells indigestos panellets no fomenten l’eufòria i la hilaritat: ¡molt millor atipar-se de caramels (o de gintònics) vestit de vampir o de Carles Puigdemont!
Art Spiegelman va guanyar el Pulitzer amb Maus, ¿però a qui li ve de gust llegir sobre l’Holocaust podent-se empassar les aventures de Naruto vestit de Naruto? L’element friqui és omnipresent al Saló del Manga: per això surt als telediaris, perquè és més fotogènic que un conclave de lectors d’aquells a qui els agraden els còmics que et fan pensar. Ja ho veuen, amics: rosegaaltars i partidaris del còmic literari, units pel menyspreu dels devots de la gresca i la disfressa. O com cagar-se en els morts, reals o metafòrics, de temps passats.
