Maldat i estupidesa en el laberint català

Dies èpics, dies mentiders, dies descoratjadors, dies furiosos, dies il·lusionants, dies esperpèntics, dies colèrics... En aquest calamitós flux temporal val la pena prestar atenció al professor italià d'Història econòmica Carlo Cipolla (1922-2000).

Cipolla va néixer a la il·lustre ciutat llombarda de Pavia. Es va formar en l'antiquíssima universitat pavesa, a la de París i a la London School of Economics. Va impartir càtedra a Berkeley i va deixar diversos treballs acadèmics sobre la població mundial i la història econòmica d'Europa. Però l'obra que li va reportar fama va ser un llibret titulat Allegro ma non troppo, que inclou un assaig lúcid i mordaç: Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana. Aquesta perspicaç sàtira social va ser concebuda per l'autor per a íntim entreteniment d'amics i col·legues, però l'admiració que el text va despertar en aquests va imposar-ne la publicació editorial el 1988.

Cinc lleis

La teoria de l'estupidesa de Cipolla es consolida en cinc lleis. Primera: tothom subestima el nombre d'estúpids que hi ha al planeta Terra. Segona: la probabilitat que un sigui estúpid no depèn de cap altra característica seva. Tercera: l'estúpid és la persona que fa mal a una altra o altres i al mateix temps a si mateixa. Quarta: les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les estúpides.

Abans de formular la cinquena i última llei fonamental de l'estupidesa, Cipolla estableix quatre categories d'individus. Els intel·ligents beneficien amb els seus actes i decisions els altres i a si mateixos. Els incauts beneficien els altres, però es perjudiquen a si mateixos. Els malvats perjudiquen els altres i obtenen benefici per a ells. I els estúpids causen tant mal als altres com a si mateixos. La cinquena llei de Cipolla cau llavors a pes: L'estúpid és el tipus més perillós que existeix, més que el malvat.

La capacitat perjudicial dels estúpids és il·limitada, afirma el professor llombard. Però encara hi ha un factor que pot multiplicar aquest potencial perniciós: el poder que les persones estúpides tenen en el seu entorn social. Com més autoritat posseeixin, més extens i profund serà el mal que causin.

La fiscalia senglar

¿Quines proporcions d'intel·ligència, candidesa, maldat i estupidesa inclouen les decisions polítiques que han conduït el conflicte català a un pas de la catàstrofe? D'acord amb la categorització humana de Cipolla, en la proclamació de la independència contra la meitat dels catalans, basada en un referèndum il·legítim i l'avassallament del Parlament i la violació de l'Estatut i la Constitució, ni els intel·ligents ni els incauts hi poden haver tingut una participació gaire decisiva. El mateix es pot dir de l'engany de les masses mitjançant una agit-prop delirantagit-prop. I també de l'autoritarisme, la fúria i la inclemència amb què l'Estat (Govern, fiscalia senglar, tribunals) combat al desafiament independentista.

Tampoc devien imposar les seves opinions els intel·ligents ni els incauts quan el PP va calcular fa més d'una dècada que la tàctica electoral més rendible era empènyer sense treva el nacionalisme català cap a la radicalització. Ni quan les dretes catalana i espanyola van veure en l'esquer independentista un refugi per esbandir els seus escàndols de corrupció. Ni quan els socialistes es van revelar mancats de coratge per salvaguardar un Estatut aprovat per les Cambres i el poble. Ni quan els últims a arribar enarboren la bandera de la puresa progressista però s'entreguen de ple a les mateixes mesquineses electoralistes que van jurar combatre...

Severitat extrema

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Tampoc s'intueixen grans dosis d'intel·ligència ni d'ingenuïtat rere la decisió de l'Estat d'humiliar el nacionalisme català després d'haver desactivat plàcidament la DUI: la humiliació és un ingredient bàsic per forjar una rebel·lió. Ni quan, descol·locat l'independentisme al constatar que la DUI estava despullada i parcialment avergonyit per l'excursió belga de Puigdemont, la justícia extremista li insufla noves forces amb la seva desproporcionada severitat.

Sí, és interessant llegir Cipolla en aquests dies èpics, mentiders, descoratjadors, furiosos, il·lusionants, esperpèntics, colèrics.