26 febr 2020

Anar al contingut

EL CONFLICTE CATALÀ

Justícia, excés i venjança

JUAN MANUEL PRATS

Justícia, excés i venjança

Antoni Gutiérrez-Rubí

La presó provisional per a Junqueras i la resta de consellers pot trencar, definitivament, la confiança d'una majoria de ciutadans catalans amb l'Estat

Tots som iguals davant la llei, sí. Però no s’ha de ser jurista ni politòleg per comprendre que les mesures de presó incondicional imposades a Oriol Junqueras i la resta de consellers destituïts seran percebudes –per una àmplia majoria de catalans– com una decisió més política que estrictament jurídica. Una decisió orientada no a jutjar fets –i els seus possibles delictes– sinó a perseguir i castigar idees. Aquesta serà la percepció, la vivència i, en conseqüència, una realitat indefugible. Una altra vegada sentiments.

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha seguit, finalment, el criteri del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Un fiscal que té al seu currículum haver sigut reprovat pel Congrés el maig passat amb el suport unànime de tots els grups, tret del PP. Aquestes mesures poden trencar, definitivament, la confiança d’una majoria de ciutadans de Catalunya en l’Estat. Un altre error. Els errors dels adversaris no haurien de justificar mai els propis. Aquesta decisió trencarà, potser, la tímida recuperació de serenitat que la convocatòria electoral del 21-D havia generat. La desolació serà important i s’interpretarà com la resposta de l’Estat al desafiament del Govern català

Més enllà de la seva possible justificació jurídica i de la seva conveniència política, sembla evident que des de la societat catalana s’entendrà com un alliçonament desproporcionat, excessiu. Les conseqüències de cara al 21-D són directes: dona aire a la construcció d’una candidatura unitària que reediti la fórmula de JxSí i augmenta el seu perímetre electoral, perjudica opcions moderades dins del sobiranisme, convida els comuns a aprofundir en el seu acostament al marc mental dels independentistes i limita les opcions del PSC de captar nous votants moderats. En fi, una operació tan poc hàbil com humiliant. 

A més de les conseqüències polítiques, hi ha  les socials, més profundes encara. No és fàcil jutjar, calibrar, el que aquesta decisió provocarà a mitjà termini, però podem tractar d’imaginar la reacció en l’imaginari col·lectiu del català emprenyatFa 10 anys, el Tribunal Constitucional va mutilar l’Estatut ratificat per la ciutadania. Avui, una jutge de l’Audiència Nacional envia a la presó consellers electes. Serà inevitable somatitzar aquests fets. Sembla que alguns han buscat el pitjor escenari per a finalitats polítiques. Gran irresponsabilitat. Avui jutgen els magistrats; demà, els electors; i sempre, la història.

El mercader de Venècia, una de les grans obres de William Shakespeare, s’enfronten, una vegada i una altra, la justícia que no satisfà i el desig de venjança dels seus  protagonistes. Shylock, el protagonista, acaba reconeixent que la justícia que exigeix i espera, no arriba per ser qui és i opta per la venjança, encara que el destrueixi, com així acaba succeint al ser desposseït pel Dux de Venècia de totes les seves riqueses. Així estem. S’ha obert una caixa de trons.


Assessor de comunicació.