Gent corrent
Lola Zavala: «A Mèxic la mort es representa viva i alegre»
Aquesta mexicana del barri de Sants vincula el ritual del Dia de Morts amb la denúncia dels assassinats de periodistes
zentauroepp40750218 lola zavala contra contraportada171031174221 /
El saló del domicili de Lola Zavala (Mèxic DF, 1974) al barri de Sants de Barcelona llueix farcit de calaveres i esquelets fets de cartró. Entre aquestes destaquen les figures de Miroslava Breach i Javier Valdez, dos dels 11 periodistes assassinats aquest any a Mèxic. A ells està dedicat el tradicional altar del Dia de Morts que la plataforma Taula per Mèxic ha instal·lat al Convent de Sant Agustí i que es podrà visitar demà dijous a la tarda i divendres.
–Vostè és arquitecta de formació.
–Vaig arribar a Barcelona el 2003 per fer un doctorat que es va allargar deu anys. La meva tesi tracta de l’evolució arquitectònica de 23 mercats municipals des del segle XIX fins avui.
–Dirigeix la revista 'Raíces al aire', el títol de la qual reflecteix la condició del migrant.
–Sí. Estàs com que et van arrencar d’un lloc, sents que les teves arrels estan en l’aire i al mateix temps es van entremesclant amb altres de noves. No ets d’aquí ni d’allà i en la recerca de la teva identitat a vegades t’interesses més pel que passa al teu país d’origen des de fora que si no te n’haguessis anat.
–Quina paradoxa.
–Recordo haver anat a alguna manifestació política amb la meva mare, però mentre vivia a Mèxic no em vaig implicar en cap lluita. Va ser arran d’entrar en contacte amb col·lectius de mexicans a Catalunya quan em vaig interessar més per la cultura i els drets humans. Fa tres anys vaig fundar 'Raíces al aire' i també formo part del col·lectiu Bordados por la Paz i de la plataforma pels drets humans Taula per Mèxic.
–¿Què és el Dia de Morts?
–És una tradició que té arrels prehispàniques en què es fan ofrenes als ancestres. La gent posa un altar a casa seva amb fotos dels morts, flors, els seus objectes i aliments preferits... És una tradició preciosa que hem defensat amb dents i ungles enfront de la invasió de Halloween. Els morts de la tradició gringa són terrorífics mentre que a Mèxic la mort es representa viva i alegre.
–¿D’on venen totes aquestes imatges de calaveres i esquelets somrients?
–El pare de tota aquesta iconografia és José Guadalupe Posada, un gravador que feia sàtira social i política. Ell va crear la imatge de la calavera Garbancera, una crítica de les indígenes que volien imitar els seus senyors i s’empolainaven de manera excessiva. Més tard Diego Rivera la va batejar com La Catrina.
–Aquesta representació festiva de la mort xoca en la nostra societat, on la mort és un tabú.
–Entenc que aquí resulti xocant que et regalin una calavera amb el teu nom, però a Mèxic és una cosa natural. També m’adono que resulta estrany per a molta gent entrar a casa meva i veure tantes calaveres; els dona mal rotllo. Però aquesta tradició ens ajuda als vius a treballar el fet terrible de l’absència.
–L’altar del Convent de Sant Agustí està dedicat als periodistes assassinats a Mèxic.
–Formo part de l’eix cultural de la Taula per Mèxic i el nostre objectiu és vincular la cultura i l’art a la denúncia social. A més d’ensenyar com és un altar tradicional del Dia de Morts, volíem abordar el tema de la violència contra periodistes.
–Allà és una professió d’alt risc.
–Des de l’any 2000 ja són més de 100 els assassinats i aquest any n’han matat 11. Vaig fer 11 calaveres blanques en memòria seva i vaig crear les figures de Miroslava Breach i Javier Valdez, que porta a les mans dos dels seus llibres: 'Huérfanos del narco' i 'Narcoperiodismo'. Era un periodista molt estimat.
Notícies relacionades–¿S’imagina tornant a Mèxic i deixant l’activisme per la pau?
–No, l’ús de la cultura com a eina de denúncia ja forma part de mi.
