Les inversions en ciència

Einstein, innovació científica i consciència social

Hem de ser pacients i perseverants perquè les investigacions científiques acabin florint

Es llegeix en minuts

L'hivern del 1925 al 1926 Albert Einstein, llavors ja el científic més conegut del món, va arribar a un acord amb el seu amic Leo Szilard sobre el repartiment de royalties dels seus potencials invents conjunts en el camp de la refrigeració. Einstein, ànima d’algunes de les idees més brillants de la física –entre d’altres, la predicció de les ones gravitacionals el descobriment de les quals s’ha reconegut amb el premi Nobel de física el 2017–, també va mirar d’inventar neveres. 

Einstein i Szilard havien quedat profundament afectats per la mort de tota una família berlinesa a causa d’una fuga de gasos tòxics de la bomba de la seva nevera a la nit. No era un succés inhabitual a l’època, la tecnologia del moment no podia evitar-ho. Els dos científics van decidir recórrer als seus coneixements per construir i comercialitzar un sistema de refrigeració efectiu i innocu. Durant els següents set anys van produir ni més ni menys que 45 patents. Però una combinació de la depressió posterior al crac del 29 i la introducció d’altres nous avenços tecnològics va evitar la comercialització del seu prototip més prometedor. El projecte va quedar aparcat.

Einstein no va tenir tant d’èxit en el seu objectiu com en la seva carrera com a físic teòric però els seus avanços –després de més de 90 anys– van servir com a inspiració a un jove estudiant britànic per desenvolupar una nevera portàtil per a vacunes que podria salvar milions de vides en països en desenvolupament. 

El 2016 Will Broadway, amb tan sols 22 anys, va guanyar el prestigiós premi d’innovació James Dawson amb un sistema de refrigeració portàtil basat en els desenvolupaments d’Einstein-Szilard. El seu objectiu: mantenir les vacunes sensibles a la temperatura estable durant el transport en regions remotes del planeta. No es tracta d’un problema que es pugui considerar menor: el 2015 més de 19 milions de nens al món no van tenir accés a serveis rutinaris d’immunització. Així doncs,  els esforços d’Einstein-Szilard van semblar donar els seus fruits encara que fos 90 anys després. 

Avui, una gran part de l’economia i de la solució als grans reptes socials prové de la innovació científica: de l’aportació de solucions a problemes concrets des del coneixement. Alguns autors consideren que més de la meitat de l’economia actual prové de la innovació. Reptes com el del canvi climàtic o la sostenibilitat dels sistemes de salut requereixen polítiques d’innovació específicament dissenyades i orientades a resoldre’ls. Tenint en compte que el nostre país es troba lluny dels llocs del capdavant en innovació a Europa (ocupa el lloc 17 de 28 segons el European Innovation Scoreboard) cal preguntar-se si en realitat existeixen receptes perquè la innovació creixi. La història d’Einstein-Szilard i la nevera portàtil de Will Broadway és en aquest sentit ben il·lustrativa.

Sabem, per exemple, com descriu Mariana Mazzucato al seu llibre El estado innovador, que la innovació és un procés col·lectiu, acumulatiu i que els «errors» (el prototip d’Einstein-Slizard, per exemple) no s’han de comptar com a resultats negatius. La inversió en innovació és d’alt risc a causa del gran temps de retorn i de l’alta incertesa respecte als resultats finals i, per tant, s’ha de ser pacient i perseverant perquè els resultats i les solucions acabin florint.  

La història ens apunta un altre ingredient que no acostuma a destacar entre les moltes consideracions tècniques: perquè el procés d’innovació sigui robust s’ha d’afegir a l’equació la inclusió de les necessitats i els valors de la societat. La innovació no ha de perdre de vista per a qui i amb qui ha de fer-se. Sense comptar amb la mateixa societat que serà beneficiària d’ella, des de la família berlinesa als 19 milions de nens sense accés a les vacunes que els poden salvar la vida, no hi ha innovació que valgui.  

Notícies relacionades

Hi ha receptes conegudes per contribuir a una societat i una economia sostenible i inclusiva basada en el coneixement. L’article del 1996 de Scientific American que descriu la històrica recerca que van portar a terme Einstein i Szilard resumeix que els dos científics compartien la seva «alegria per les idees, passió per inventar i una forta consciència social». Recorda el que hauria de ser un bon sistema d’investigació i innovació: el suport a la ciència bàsica excel·lent, al talent investigador i una bona i efectiva translació de coneixement amb una forta visió social. Idees, persones i societat. 

Les receptes existeixen, és qüestió d’aplicar-les.