Aires de campanya electoral

La segona manifestació a favor de la unitat d’Espanya en menys d’un mes va tornar a ser multitudinària i va tenir uns innegables aires electorals. Mentre l’independentisme continua desconcertat després de la decisió de Mariano Rajoy de convocar eleccions per al 21 de desembre, els partits constitucionalistes (PP, Ciutadans i PSC) es van dedicar ahir un bany de masses. Fins i tot el discurs de Josep Borrell, un altre cop l’orador estrella de l’acte organitzat per Societat Civil Catalana, va ser en clau electoral a l’instar tots aquells que tradicionalment s’abstenen a les eleccions autonòmiques a participar a la cita del 21-D.

Perquè això, unes eleccions autonòmiques convocades a l’empara de la Constitució i de l’Estatut, és el que se celebrarà el 21 de desembre a Catalunya. En l’estat de postració en què es troba l’independentisme després de la convocatòria electoral (en si mateix, la prova palmària que la declaració d’independència de divendres és paper mullat) existeix la temptació de buscar l’enèsim ardit, en forma de cognom per a aquestes eleccions, i així justificar que s’hi participi. Ni plebiscitàries, ni constituents. Les eleccions del 21 de desembre són autonòmiques i han de servir perquè Catalunya abandoni la via morta a la qual l’he portat l’aposta unilateral de l’independentisme, concretada en l’aprovació de lleis il·legals segons l’ordenament constitucional i estatutari. Han de servir també perquè els ciutadans, a les urnes, expressin la seva opinió sobre el que ha passat aquestes setmanes vertiginoses i passin les corresponents factures a qui ho considerin oportú.

L’independentisme no té gaire temps per decidir si concorre a les eleccions i si ho torna a fer en coalició, en una nova versió de Junts pel Sí. Boicotejar-les seria un nou acte d’irresponsabilitat a sumar als ja comesos, al marge d’un suïcidi polític, ja que deixaria pràcticament la meitat de la població sense representants a les institucions. De la mateixa manera, avui, primer dia laborable des de l’entrada en vigor de les mesures aprovades a l’empara de l’article 155 de la Constitució, s’ha de confiar que la responsabilitat serà la nota predominant. El canvi de comandaments als Mossos d’Esquadra, exemplar, és el camí que s’ha de seguir a les conselleries i també a la presidència de la Generalitat.