Anar al contingut

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

¿I si no els fem cas?

¿I si no els fem cas?

Carles Francino

La sort sembla que ja ha estat tirada. Tant de bo m'hagués d'empassar aquestes paraules però no crec que tinguem cap sorpresa agradable aquesta setmana que acabarà amb sol al cel però amb una borrasca política i social increïble. No aconsegueixo recordar un episodi en què la incompetència, el sectarisme i el desvari d'uns quants hagin provocat un terrabastall tan gran en una immensa majoria. No és només que la política hagi fracassat, ¡és que ens han traspassat el problema a nosaltres!

Ells es poden posar a caldo al Parlament, al Congrés, al Senat, a la tele... tant me fa, va en el seu sou; però els cabrejos, les discussions, les ruptures, la frustració, la por, els plors, les males cares a casa, a la feina, amb els amics…, això és com una aluminosi per a la convivència.

I és just això el que ens estan xutant en vena. Uns s'han saltat la llei a la torera, embriagats per la força d'un moviment civil que mereixia millor sort que aquest nyap; o aquest suïcidi. Altres han apostat pel menyspreu o la humiliació sistemàtica, i ara que senten olor de sang planegen un gran escarment; que se sàpiga el que costa posar en qüestió la sacrosanta unitat de la pàtria.

A aquestes altures de la pel·lícula els asseguro que n'estic fart; no tinc gaires ganes de seguir aprofundint en anàlisis, si no són com les d'Isabel Coixet, que l'altra tarda em deia a la ràdio: "¿I si han posat alguna cosa a l'aigua?". Per descomptat, seria una explicació. Però se m'ha acudit una cosa: ¿I si no els fem cas? Vull dir, entre els uns i els altres han creat les condicions propícies perquè acabem a plantofades, separats, enfrontats, disgustats… 

"¿Si algú s'ha de pegar o enemistar que siguin ells, els que han dissenyat aquest ring de boxa. Insisteixo: #YSiNoLesHacemosCaso. Passa-ho

¿Doncs saben una cosa? Que jo passo. Penso seguir discutint amb els meus familiars i amics independentistes però sense renunciar a les abraçades i les rialles; continuaré prenent cerveses en algun bar de Madrid amb els col·legues que creuen que la independència és de bojos, i els catalans, en general, uns plastes. Proposaré que dins del grup de caçadors dels meus germans no estigui prohibit parlar de política al WhatsApp. I sobretot, trepitjaré altres territoris com el cine, la literatura, la música, el teatre, l'esport o els viatges, sense els quals no concebo la vida.

Si algú s'ha de pegar o enemistar-se que siguin ells, els que han dissenyat aquest ring de boxa. Insisteixo: #YSiNoLesHacemosCaso. Passa-ho

.