Coses valuoses

Assisteixo a una xerrada del filòsof Josep M. Esquirol a la Butaca Casademont, un fòrum on es parla, enmig del garbuix que ens aclapara, de teoria política i del futur que ens espera, una era marcada pel col·lapse digital i pels nous models de societat on viurem. S’hi parla de política, sí, però no pas d’aquesta que s’assembla a un joc de portes que s’obren i es tanquen, sinó d’idees més genèriques, aplicables, naturalment, al moment que vivim, sense citar-lo.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diu el professor Esquirol que «el pensament polític substantivitza en excés», és a dir, fa servir massa, i amb un to engolat, els noms. «Els verbs són més creatius», recalca. I posa l’exemple del «poder», el nom, que s’arroga la determinació del que és la normalitat i que obra, en la seva sobirania, de manera omnipotent, per damunt de tot. Ell reivindica «poder» com a verb, que vol dir «ser capaç de», assumir la pròpia determinació i dur-la fins als límits, «en accions no violentes». El poder exerceix la retòrica, l’engany, com un instrument de violència. En té l’exclusiva. És aleshores quan la demagògia esdevé una arma llancívola. Ben al contrari de qui entén «poder» com a possibilitat, no pas com a realització suprema i intocable sinó com a afany de creació, col·lectiva, d’unes circumstàncies polítiques que determinen la generació de coses valuoses.  

Esquirol no parla de les hores greus en què vivim, però, per molts, és com si ho hagués fet.