Dues mirades
Concòrdia
No es tracta de confrontar maneres de viure sinó de viure en una confrontació productiva, que participa a la vegada de les bondats d'un costat i de l'altre
Josep, Joan i Jordi Roca han situat El Celler deCan Roca en l’elit mundial. /
He llegit uns quants comentaris, aquests dies, que fonamenten el seu discurs en la negativa al fet d’haver de triar. N’hi ha un que diu: «No vull triar entre El Celler de Can Roca i l’Akelarre, entre la 'Salve Rociera' i el 'Virolai', entre Gabriel Ferrater i Miguel Hernández». Em temo que ho han entès malament. Jo tampoc no vull triar, perquè no es tracta de decidir entre cultures, gastronomies o cançons. Vull dir que no es tracta d’abraçar-ne unes i, com a conseqüència, rebutjar-ne unes altres. No es tracta de confrontar maneres de viure sinó de viure en una confrontació productiva, que participa al mateix temps de les bondats d’un costat i de l’altre. Sense haver de triar. Sense haver de menysprear. Al contrari. Tampoc no triem entre Auden i Ferrater o entre El Celler i L’Osteria Francescana. A vegades en llegim un, a vegades mengem en un altre, a vegades provem amb un cant gregorià.
Per això em penso que val la pena recalcar iniciatives que conviden a la concòrdia, com la que van organitzar divendres passat, a Madrid, la Fundación Miguel Delibes i la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. Debats sobre tots dos escriptors, periodistes amb boina, arrelats a la terra, rústics només en l’aparença, profunds. Xavier Pla, director de la Càtedra, va dir que «la literatura ha de ser un espai crític de diàleg i llibertat».
Contra la tria, doncs, concòrdia. Harmònica o convenient, o totes dues coses alhora.
