Cirurgia major

Fins a arribar al més gran dels fracassos ha fet falta la ceguesa de molts, la ceguesa total, i un cor de veus ingènues que, a mesura que creixia la fractura, es van dedicar a repetir que ningú s’atreviria a tant, que no en serien capaços, que ja baixaria el suflé. Potser el primer sorprès és Mariano Rajoy, que ha fet sempre tot el que ha pogut perquè els problemes li renunciïn. Però després van arribar les nits en què el Parlament va aprovar les lleis del referèndum i de ruptura, tan anunciades i explicades que molts es van sorprendre al conèixer-les. Després va arribar el dissabte en què, amb tota solemnitat, el president del Govern va detallar l’abast d’un article constitucional que ja se sabia que aplicaria. Res ha sigut una sorpresa i, no obstant, tot és nou i aclaparador.

No hi ha cap de les mesures explicades per Rajoy que no s’hagués publicat abans: la convocatòria electoral, les mesures sobre el Parlament i l’Administració i, per sobre de les altres, el cessament del president i del Govern en ple. Rajoy ho va anunciar en pocs segons en una frase llarga, una frase sense final que tant porta al final de la legislatura catalana com estén els seus efectes sobre l’espanyola. Ha fet falta la ceguesa de molts per adonar-se que tot anava de debò i ara que per a sorpresa general ha vingut el que es veia venir és quan de veritat ha començat la incertesa. D’aquí venen el vertigen i el desassossec. El moment històric era això. Comença justament aquí.

Notícies relacionades

El Govern vol cessar la Generalitat, limitar el Parlament i convocar eleccions a Catalunya

Illa, malgrat Sánchez

El PSOE, sobre el qual Podem ja ha posat el focus i que s’exposa a un altre debat amb almenys una part del PSC, havia anticipat una aplicació «limitada i quirúrgica» del 155. ¿Existia això? «Alguns volien que s’arribés a aquesta situació», va argumentar Rajoy, que va negar diverses vegades el que diversos mitjans de comunicació social internacionals van titular de seguida, que ens trobem davant una suspensió autonòmica. El 155 mínim de què va parlar Pedro Sánchez té en realitat cotes màximes, tot i que diuen al PSOE que altres sectors encara demanaven més. Després d’intentar que les lleis resolguessin per si mateixes el conflicte, Rajoy s’ha vist enmig de la història sense més remei que prendre les seves decisions. El 155 és legal, perquè el recull la Constitució mateixa, però el seu desplegament és polític: eleccions, intervenció dura després de recollir suports europeus i acord amb el PSOE i Ciutadans. Cirurgia major. El que encara s’ha de veure és el pronòstic.  

Complicitats 

En l’aniversari del retorn del president Tarradellas i el restabliment de l’autonomia, el Govern aparta la Generalitat i escriu les pàgines de la Constitució que els seus autors van deixar deliberadament en blanc. La Generalitat parla de «cop» i busca complicitats al carrer i a l’estranger. Aquesta és l’hora greu que s’acostava enmig de totes les cegueses. S’han premut els botons vermells a l’espera de l’aprovació definitiva del Senat. Seria del tot paradoxal, gairebé impossible, que ara que han expirat els terminis fos quan –aquesta vegada de veritat– comencés a córrer el temps, que encara que tot vagi a pitjor sigui possible encara evitar els mals majors que –aquests també– es veuen venir. Deia l’enquesta d’ahir a EL PERIÓDICO que la majoria de catalans rebutgen la DUI i el 155, i el que volen són eleccions. Encara hi ha temps, si és que queda qui hi vulgui veure.