Resolució judicial amb efectes polítics

L’enviament a la presó dels presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va tancar ahir una altra trepidant jornada en el complex tauler català. A petició de la fiscalia, la jutge Lamela va decretar presó incondicional per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, acusats d’un delicte de sedició per les concentracions que van retenir els agents de la policia judicial a la Conselleria d’Economia el 20 de setembre passat. Van quedar en llibertat amb mesures cautelars el major Trapero i la intendent dels Mossos. Minuts després es va escoltar una important cassolada als carrers de moltes ciutats catalanes. Una reacció que amb seguretat la mateixa jutge era conscient que es produiria perquè estava preparada i organitzada, de manera que s’ha de  suposar que les proves que acumula són concloents i justifiquen aquesta mesura preventiva. La justícia té una lògica que no és política, encara que els fets jutjats en aquest cas alimentin permanentment la confusió com demostra l’estrany paper de Cuixart i Sán-chez en l’organització del referèndum suspès pel TC. Els fets, doncs, els desafiaments legals tenen conseqüències que la política ja no pot controlar, encara que sí que ho podria haver fet la fiscalia. 

Mentrestant, un altre rellotge segueix corrent. Puigdemont no va aclarir en la seva carta de resposta si ha declarat la independència o no. I el Govern de Rajoy no va considerar definitiva la seva resposta i es manté a l’espera del que contesti al segon requeriment, per a la qual cosa té fins dijous de termini. El dia va acabar una vegada més sense una sortida al problema, tot i que el temps segueix corrent, tant per a la materialització de la suspensió de l’autonomia a través de l’article 155 com per anar comprovant l’impacte del desassossec polític en l’activitat econòmica. Ahir li va tocar el torn a Codorníu, que es va traslladar a la Rioja. Un degoteig incessant que no aconsegueixen revertir els anuncis virtuals de la creació de noves i confuses estructures d’Estat.

Estem arribant al final del trajecte en aquesta etapa. Només l’explícita tornada a la legalitat autonòmica pot fer possible el diàleg que demana l’independentisme. I, probablement, l’única manera de reconduir-lo sigui adjuntar o precedir a la resposta definitiva a Rajoy una convocatòria d’eleccions sobre la base de l’Estatut vigent .