2
Es llegeix en minuts
zentauroepp40465810 turkish army armoured vehicles drive on october 8  2017 at t171009120229

zentauroepp40465810 turkish army armoured vehicles drive on october 8 2017 at t171009120229 / ILYAS AKENGIN

Erdogan sembla cada vegada més decidit a enfangar-se en el vesper sirià. Després d’uns quants anys donant suport als grups rebels que combaten contra el règim, Turquia ha fet un gir de 180 graus i ha passat a coordinar els seus moviments amb Rússia i l’Iran, precisament els dos principals suports de Baixar al-Assad.

    

En la sisena ronda de negociacions d’Astanà, celebrada a mitjans del mes de setembre, aquests tres països van acordar estendre a la província d’Idlib, al nord del país, el cessament d’hostilitats implantat ja en altres zones per mirar de desescalar el conflicte i buscar una solució negociada. El principal problema és que aquesta província està sota el control de Tahrir al-Xam, una coalició de grups gihadistes liderada per l’antic Front al -Nusra (la franquícia siriana d’Al-Qaida), que interpreta aquest moviment com un pla encobert per liquidar l’oposició i desfer-se dels rivals d’Assad de manera gradual.

    

Probablement no li falta raó, ja que les heterogènies forces opositores semblen haver sigut abandonades a la seva sort després de la caiguda d’Alep el desembre passat. Aquest esdeveniment va marcar un punt d’inflexió en la guerra i una reorientació de la política exterior turca. Si durant anys va reclamar sense èxit la caiguda d’Assad, ara sembla que la màxima prioritat d’Erdogan és evitar que els peixmergues kurds consolidin la seva autonomia al Rojava, el Kurdistan sirià, i aconsegueixin imposar un Estat federal quan finalitzi la guerra.

ALIATS EN LA LLUITA ANTIGIHADISTA 

En aquest sentit s’ha de recordar que ja l’estiu del 2016 l’Exèrcit turc va llançar l’operació Escut de l’Eufrates per evitar que les Unitats de Protecció Popular (YPG) connectessin els diferents enclavaments kurds a Síria, ja que si ho feien passarien a controlar pràcticament tota la línia fronterera entre els dos països. A pesar de les reiterades protestes d’Ankara, l’Administració de Trump no ha dubtat a enviar armament pesant a les YPG, a les quals considera un aliat indispensable en la lluita contra l’autodenominat Estat Islàmic. De fet, els peixmergues estan tenint la veu cantant en l’ofensiva desencadenada contra Raqqa, la caiguda de la qual és pràcticament qüestió de dies.

    

Notícies relacionades

Conscient que Rússia i l’Iran han imposat un protectorat sobre Síria, Turquia ha optat per aproximar-se a aquests dos actors per intentar que els seus interessos siguin tinguts en compte en el futur. La compra de l’escut antimíssils rus S-400 per part de Turquia, una peça essencial de l’OTAN, n’és una bona mostra. 

REPARTIMENT A TRES

Ankara també ha compromès la seva col·laboració en la pacificació de la província d’Idlib, el principal feu en mans dels rebels, que segons el que va ser acordat a Astanà hauria de ser repartida en tres zones d’interès sota control turc, rus i sirià. El principal escull per aconseguir-ho és Tahrir al -Sham, ja que les seves posicions estan sent bombardejades des de fa setmanes per l’aviació russa, i l’Exèrcit turc podria llançar una ofensiva en els pròxims dies contra aquestes posicions.